Dimecres d'aquesta setmana, el diari ABC titulava en portada: “Baleares copia a Celaá y destierra el castellano de las aulas”. Era la manera que tenia de desinformar sobre l'avantprojecte de la llei balear d'educació el mateix mitjà que va publicar un altre titular de portada que ara és històric: “Igual que con Franco, pero al revés. Persecución del castellano en Catalunya”. Això va sortir dia 12 de setembre de 1993, quan el vetust diari fundat pel senyor Torcuato Luca de Tena era dirigit pel persistent Luis M. Anson, i el titular anava il·lustrat amb una foto de Jordi Pujol, que es trobava en el seu moment de màxim auge com a líder polític. Anys enrere, el 1985, el mateix ABC havia elegit Pujol com a “español del año”, però aquesta era una altra història.
El titular sobre la persecució del castellà a Catalunya era el que ara anomenam fake news, és a dir, una notícia construïda a partir de fets que no han succeït o que han estat profundament tergiversats. En resum, una mentida com una casa. Ho era l'any 1993 i ho és ara, com sap de sobres qualsevol persona que conegui mínimament la realitat de Catalunya. També la de les Balears, perquè ben aviat van traslladar la mateixa mentida aquí. L'objectiu només és un: tombar l'ensenyament públic en llengua catalana. Per fer-ho, no han dubtat a fer servir tot tipus d'intoxicacions: que l'ensenyament en català és una imposició autoritària (és la conseqüència de l'aplicació dels estatuts d'autonomia), o que suposa un endarreriment per als alumnes, perquè els seria de més profit estudiar anglès o alemany (aquest argument és especialment barroer, perquè mai aprendre un idioma, i encara menys el propi, pot suposar un endarreriment; per altra banda, aprendre una llengua no impedeix aprendre'n d'altres: ben al contrari, ho afavoreix). En el cas de les Balears, s'hi sol afegir una altra mentida recurrent, que és la del secessionisme lingüístic: pretendre que a les Balears no parlam català, sinó uns curiosos idiomes anomenats mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc.
Tot això representa una pèrdua enorme i extremadament lamentable de temps i energies, que ens obliga a haver de reiterar obvietats i a patir la sensació, realment exasperant, de no poder avançar mai, perquè sempre duim un pes fermat a l'esquena que ens estira, com a societat, cap enrere. La lluita del nacionalisme espanyol contra l'ensenyament en català és un desafiament reaccionari contra la ciència filològica, contra la cultura i el coneixement, contra la igualtat d'oportunitats entre les persones. Voldrien separar-les, les persones, per la llengua que parlen, exactament de la mateixa manera que d'altres ho fan segons el seu color de pell. Els que parlam català els feim nosa, just en la mateixa mesura que als supremacistes nord-americans els fan nosa els negres.
Ho repetirem una vegada més: anar contra una llengua és una agressió xenòfoba i, per tant, no pot ser tolerada. La futura llei balear d'educació, per altra banda, no fa més que tornar a fixar l'anomenat Decret de mínims, que és el sistema que va ser vigent a les Balears fins al mandat de José Ramón Bauzá. No és la immersió lingüística, per molt que ho diguin i ho tornin a dir personatges estrafolaris com Biel Company, del PP, i Jordi Campos, de Vox, per mala fe o per obcecació, però és que la immersió lingüística tampoc no és el sistema lliberticida que ells volen suposar. Encara esperam que ens presentin els famosos infants que no saben castellà a les Balears: de moment, el que és segur és que ells dos no saben expressar-se ni en català ni en castellà.
