10/05/2021

La carta perfecta als diaris i la nit de Reis

2 min

Circula aquests dies per les xarxes aquesta carta publicada a l'edició anglesa de Metro. "A la señorita espanyola sexi de l'autobús número 30 cap a Highbury. Em va encantar la nostra encesa conversa de divendres, però me n'adono que el que vaig fer resulta desconsiderat envers el teu país. Sisplau, deixa'm compensar-t'ho, tot fent unes tapes, una paella o el que sigui. Firmat: l'home barbut que va fer servir cartrons d'hamburguesa usats com a castanyoles". El diari té un taulell d'anuncis perquè les persones que creuen mirades al transport públic puguin confirmar que, efectivament, van sentir la fiblada de Cupido –o qualque altra fiblada– en aquell breu intercanvi. Es tracta d'un text ple d'humor, tota una història en poques línies. Però si és tan rodó, ai las, és perquè es tracta d'un missatge fals. El periodista i escriptor Séamas O'Reilly la va enviar al diari el 2015, quan ja en feia dos que s'havia aficionat a enviar aquestes cartes de pacotilla, amb petites històries d'amor i desamor costumista. Aquesta en concret va traient el cap a Twitter cada poques setmanes. Una altra carta: "A la preciosa noia brasilera que va perdre el coneixement quan vam baixar a l'estació de Saint Albans. Pensava que estaves posant en pràctica la vella tècnica de fingir un desmai per resistir-te als meus avenços. M'han explicat que va acabar venint una ambulància, més tard. Em sap greu haver-me encongit d'espatlles i marxat. Tinc problemes de confiança en els altres. Els resolem fent una copa?" Preciós, si fos veritat. Però també preciós, ni que sigui de manera més retorçada, ara que sabem que no ho és.

La set per les històries no s'acaba mai. Els diaris han de permetre al lector distingir entre realitat i ficció. Però hi ha també una fascinació quasi infantil, de nit de Reis, davant d'aquestes petites escletxes del sistema.

stats