20/10/2021

El caos i l’ordre

2 min

Una de les situacions incòmodes per les quals he hagut de passar per mantenir una certa relació cordial amb un conegut consistí a acceptar la seva invitació a visitar-lo a una finqueta enmig de la qual s’havia construït un ca seva deliberadament rústic, amb aquesta rusticitat que pretén presentar-se com a cuinada per la cultura. Per si amb això no n’hi hagués hagut prou, tenia dues dotzenes de pedestals de marès (tot igualment rústic) coronats cadascun per una escultura. L’autora d’aquestes obres era la més gran escultora de tots els temps passats i futurs, la Mare Naturalesa. Eren pedres que imitaven formes existents en la mateixa Mare Naturalesa o que, simplement, destacaven per la seva 'raresa'. Val a dir que aquesta persona no era gens propensa a valorar l’art abstracte –i ara no sé què té a veure una cosa amb l’altra.

A altres bandes haureu vist també pedres 'rares' tractades com a obres d’art (parlant d’altres manifestacions de la Mare Naturalesa, no està de més recordar que a un cafè de Llubí va néixer el que arribaria a ser el Museum Deformed Animals, que tingué distintes seus i que mostrava animals nascuts –i morts– com a expressió errada i cruel de la genètica.) També tenen èxit algunes penyes o conjunts de penyes que, observades des d’un angle determinat, semblen persones o animals (l’Indi de Menorca, l’Elefant de Lluc...). Per no parlar de la fantasmagoria de les soques d’oliveres centenàries o de les figures elaborades amb temps i silenci per la poètica relació amorosa d’estalactites i estalagmites.

No podem negar la fascinació que les semblances o la simple raresa de tantes formacions naturals exerceixen en tantes persones. I, no obstant això, el dret a crear formes 'rares' és negat, per la majoria d’aquestes persones, a l’art, on ens agrada trobar un espai d’ordre, com si l’artista hagués de corregir el caos de la Mare Naturalesa. Quan l’artista es rebel·la contra aquesta missió, la societat el fustiga... fins que un bon dia decideix que l’ordre ha baixat del cel a la seva obra. De tant mostrar-se per galeries i museus, l’obra d’art ha obrat el miracle de posar ordre en el caos. I, així, ja no ens semblen caòtiques les pintures de Jackson Pollock. I Marck Rotko és un exemple d’ordre assossegador.

Guillem Frontera és escriptor

stats