Quan canvien els confins

De cop, en un món en què crèiem que ja només hi havia fronteres simbòliques, s’han alçat murs

MARIA CUCURULL
MARIA CUCURULL filòloga. Coordinadora del butlletí de llengua InfoMigjorn

Hi ha paraules que diem habitualment i que són molt productives, d’altres que només les coneixem d’oïda i que potser ni tan sols les hem escrites mai, n’hi ha que en canvi només les fem servir a l’escrit i que se’ns faria estrany de dir oralment. I també n’hi ha que coneixíem tot i que les usàvem poc però que de cop i volta es converteixen en paraules quotidianes, en essencials del nostre dia a dia. Això és el que ha passat amb el terme ‘ confinament’. Estem tots confinats i ara cada dia diem aquesta paraula almenys un cop. És el mot que resumeix el nostre present i també el nostre futur més immediat. Perquè des que ens aixequem fins que anem a dormir, estem confinats.

‘Confí’ ve del llatí ‘confinis’, compost de ‘cum’ ‘amb’ i ‘finis’ que vol dir ‘límit’, frontera. Ara el nostre confí no és l’horitzó, ara és casa nostra. Alhora, si busquem l’etimologia de ‘límit’ trobem que prové del llatí ‘limes’ i que significa ‘caminet entre camps, frontera’. Això és ara la porta de casa nostra, el nostre límit perquè estem ‘confinats’. I de cop, en un món en què crèiem que ja només hi havia fronteres simbòliques, s’han alçat murs. I ens n’hem adonat que d’un moment a l’altre tot pot canviar.

La infoxicació sobre el coronavirus setmanes abans crec que ens va fer abaixar la guàrdia. A nosaltres això no ens passarà, no se’ns escaparà de les mans. Epidèmia, pandèmia o endèmia? Què està passant? Tots tres mots tenen en comú el sufix grec ‘dẽmos’, que significa 'poble'. Ara ho tenim clar, estem vivint una pandèmia perquè la Covid-19 és una malaltia que ha traspassat totes les fronteres. I vet aquí la gran paradoxa, perquè nosaltres per combatre-la ens hem hagut de confinar. I així, per estrany que sembli, és l’única manera de plantar-li cara.

I nosaltres que fa temps que ho etiquetem tot per poder-ho pujar a les xarxes socials, ara tenim unes etiquetes de manera perenne #joemquedoacasa #quedatacasa. I així ho fem. Des de casa fem vídeos per fer reptes xutant un rotllo de paper higiènic i els pengem a la xarxa. Mirem vídeos de tot tipus, de gent que fa ioga, gent que toca el piano i gent que cuina. Sembla que tots compartim el que podem i aprenem dels que tenen unes habilitats diferents a les nostres. I estem descobrint que en aquest món d’etiquetes i ben classificat es pot fer gairebé de tot a distància, fins i tot sociabilitzar-nos... des que hem descobert les videoconferències múltiples que el mòbil treu fum!

A més, amb tot plegat hem descobert que som més humans del que crèiem i també hem aprofitat per fer coses que sovint deixem en segon pla per falta de temps. I diguem-ho clar, que aquests dies ens ha salvat la cultura. I és el món cultural el que ens ha donat una lliçó magistral de solidaritat. Perquè nombroses web privades han obert fronteres i -magnífica paradoxa- ens han obert les portes perquè puguem suportar el confinament. Teatre, dansa, música, lectura, museus... podem gaudir de tot i molt! Aquí al país tenim el portal www.culturàlia.club que cada dia ens informa de tot! Espero que no t’ho estiguis perdent perquè malgrat el confinament, hi ha fronteres que s’han obert de bat a bat!

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF