Canvi de model

Aquest mitjà publicava, fa uns dies, un reportatge esborronador sobre un cas —un de tants, malauradament— de prostitució de menors, en el qual s’havia utilitzat un hotel de la cadena mallorquina Zafiro com a bordell. Segons sembla, mai ningú de l’hotel, ni treballadors ni directius, varen prendre cap mesura ni donar cap avís, tot i que veien entrar i sortir les nines menors d’edat del seu establiment, acompanyades d’un home adult, de nit i de matinada, de vegades en un estat d’embriaguesa evident.

Zafiro és una de les companyies que ha corregut a sumar-se a la campanya SOS Turismo, la que demana, entre d’altres coses, menys imposts i menys política a canvi de doblers públics i vacunes, com es pot llegir a la gran pancarta de l’hotel Playa Esperanza de la Platja de Muro. Aquesta proposta d’intercanvi no deixa de ser curiosa, ja que exigeix una solidaritat i empatia cap al sector en forma d’ajudes directes que per altra banda no està diposat a donar en forma d’imposts cap a la resta de la societat.

L’any 2019, Zafiro, que té els seus orígens a Muro, va facturar 106 milions. Un volum de facturació acumulat a costa d’un rècord absolut i ecològicament insostenible de turistes a les Illes Balears, però també amb els negocis paral·lels que acompanyen la indústria turística balear del s. XXI i que en bona part la sostenen: prostitució, tràfic i consum de drogues —i excessos en general—, blanqueig de capitals i inversions des de paradisos fiscals, etc. A costa, tot plegat, d’haver rebaixat el cost del producte amb els paquets de 'tot inclòs' que ha rebentat les possibilitats dels petits i mitjans hotelers, i que la crisi ha acabat de rematar, obligats a vendre els seus establiments a fons voltor i altres cadenes més grans.

Aquell any 2019 de tots els rècords, la mateixa empresa, Zafiro, va començar les obres del ressort Zafiro Palace Andratx a la darrera zona verge del Camp de Mar, a la costa andritxola: 40.000 m2 de ciment, 13 piscines i cinc restaurants per acabar de malmetre una de les zones més castigades pel ciment i la corrupció de tot Mallorca. Malgrat que des de fa sis anys Govern i Consell de Mallorca estan governats per un Pacte que s’autoanomena ecologista, que declara emergències climàtiques i que s’omple la boca de canvi de model, s’han continuat autoritzant destrosses com la del Zafiro Palace Andratx.

No es tracta de singularitzar el cas de l’empresa murera, sinó de posar-la com a cas arquetípic de la indústria hotelera mallorquina: grans beneficis a canvi d’una responsabilitat social més que millorable —essent generosos—, permissivitat amb els excessos —essent generosos—, explotació il·limitada dels nostres recursos naturals i menyspreu absolut pel medi ambient i la conservació de l’illa.

Són aquestes empreses, al costat de centenars de petits i mitjans empresaris de veres ofegats per la situació, les que ara demanen injecció directa de fons públics. Tot plegat faria rialles —ja s’han fos els beneficis rècord dels anys anteriors?— si no ens hagués de preocupar que el Govern es pugui arribar a plantejar seriosament de donar-los aquestes ajudes sense res a canvi; ja hem vist aprovar un decret llei de desregulació urbanística fet a mida per ampliar establiments turístics, així que els precedents no són gaire encoratjadors.

Ens hauria de preocupar, i ens preocupa, per tant, el fet que fins ara del famós canvi de model només n’hem sentit la lletra, però no n’hem escoltat la música, que continua sonant igual que sempre: canten els hotelers i el Govern balla. No obstant això, certament, la suposada arribada de fons europeus per sortir de l’infern econòmic de la pandèmia pot ser, finalment, una oportunitat per marcar unes noves directrius econòmiques, ecològiques i de compromís social, democràtic i progressista. En aquest sentit, el GOB hem presentat una llista llarga de propostes, totes debatibles però, tanmateix, totes realitzables, per reorientar l’horitzó immediat i a llarg termini del nostre país en clau ecologista.

Independentment de si s’accepten o no, sí que reclamam, i és necessari que ho faci tota la ciutadania, uns mínims d’ètica i de participació que un govern que presumeix de progressista no pot, en cap cas, desatendre. D’entrada, la nova Conselleria de Fons Europeus ha de posar en marxa els mecanismes de participació i fiscalització pública i debat comunitari sobre l’ús i la gestió d’aquests fons, facilitant la participació de la societat civil, ajuntaments, consells, etc. Per altra banda, demanam una oficina o organisme per fer possible que projectes de petits ajuntaments, associacions i organitzacions socials, petites i mitjanes empreses, grups cooperatius, etc. també puguin optar a aquests fons. Sabem que la seva gestió és summament complicada i, sense suport de l’administració, només grans corporacions amb equips professionals ben preparats hi podran presentar propostes.

Finalment, cal exigir que les empreses o entitats que optin a aquestes ajudes, siguin dels fons europeus o d’altres tipus, hagin de complir una sèrie de requisits, de tipus econòmic, ecològic i social: respecte i conservació del medi ambient, ètica laboral, justícia salarial, responsabilitat i retorn social, interès públic, etc. No seria acceptable que milions d’euros públics anassin de les arques del nostre Govern a empreses que, com bona part de la indústria turística ha fet fins ara, han demostrat un respecte escàs per la terra i el bé comú de les nostres Illes. Perquè ens entenguem: amb doblers públics no es poden construir nous Zafiro Palaces.

Per primera vegada, el Govern i els partits que el componen afronten l’oportunitat de forçar un canvi de model. Tots plegats, no la desaprofitem.

 

Amadeu Corbera, president del GOB Mallorca