El canvi a un model energètic més net i democràtic, en marxa

La nostra dependència de combustibles fòssils contribueix al canvi climàtic que tant afecta les Illes, mentre que afebleix la nostra economia substituint anualment milions d’euros per barrils de petroli. Però afortunadament començam a canviar el rumb, i és que el deure de combatre el canvi climàtic és també una oportunitat per capgirar el model energètic i enfortir l’economia.
Primer des del Govern (amb ajudes i menys tràmits) i més recentment l’Estat (canviant la normativa i eliminant l’impost al sòl), hem prioritzat l’autoconsum: que llars i empreses puguin autoabastir una part de la seva energia amb renovables. Això aporta nova generació renovable en urbà, però també democratitza l’energia, apropa les renovables a la ciutadania, suposa importants estalvis econòmics i crea ocupació qualificada i de proximitat.

Per altra banda, la Llei balear de canvi climàtic obliga a cobrir de plaques solars els grans aparcaments i naus industrials. També els edificis públics on, per cert, aquesta passada legislatura ja s’hi han instal·lat milers de plaques.

Només amb teulades, però, no arribam a la quantitat ni al ritme d’implantació de renovables que necessitam. Això no suposa posar-les a qualsevol lloc ni de qualsevol manera: precisament el desplegament de renovables ha de formar part d’una estratègia integral (lligada també a l’estalvi i al tancament progressiu de les centrals contaminants) i amb criteris territorials i socials. Així s’ha treballat i així ho recull la Llei de canvi climàtic, que afavoreix els projectes de mides més reduïdes i encomana als consells insulars la zonificació de les àrees aptes territorialment. En tot cas, no xerram de cobrir les Illes de plaques: amb l’1,5% del territori cobriríem totes les necessitats amb energia solar. Si apostam també per l’eòlica, reduïm encara més la petjada.

Un aspecte menys conegut de la llei, però potser més rellevant que d’altres que han copat els titulars, és la socialització dels nous projectes renovables: els de més de 5MW hauran d’obrir a les persones i entitats veïnes del projecte la possibilitat d’invertir-hi, fixant els beneficis al territori. En l’àmbit estatal, on també s’està reorientant la política energètica, també hem fixat que les renovables hagin de prioritzar l’autoconsum i la participació ciutadana.
Quatre anys de política activa a Balears i el recent canvi a l’Estat (amb una convocatòria, ja en marxa, de 40 milions d’euros destinats a les Illes) ha multiplicat les sol·licituds d’autoconsum i parcs fotovoltaics. La seva instal·lació permet complir amb els calendaris de tancament de centrals contaminants tot garantint el subministrament, i aprofitar el potencial de creació de llocs de feina: uns 10.000, segons Comissions Obreres.

Feina per endavant? Encara molta. Començant per garantir el compliment dels acords perquè la transició dels fòssils a les renovables preservi els llocs de feina, aconseguir els objectius d’estalvi energètic, continuar prioritzant les renovables en urbà i les que minimitzin l’impacte al territori, i el més difícil: implicar-nos activament en el canvi com a societat, instal·lant plaques, participant en cooperatives i la societat civil o invertint en iniciatives renovables.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF