OPINIÓ
Opinió 13/11/2020

Els cancel·lats

Melcior Comes
2 min

EscriptorQuan determinades persones fiquen la pota en públic o són ventilades les seves misèries privades –abusos sexuals, per exemple–, veuen com són immediatament bandejades, passen a ser objecte d’escarni i sovint veuen reduïda a zero la seva carrera professional.

Amb la mort de Sean Connery ha vingut de gust treure un vell tall de vídeo on l’actor defensava en una entrevista, davant d’una periodista, que a les dones pot ser és bo saber-les assotar. Exposava la seva teoria delirant i terriblement masclista amb tota naturalitat, com hauria explicat com ha de moure’s qui vulgui ballar un tango. Connery va néixer l’any 1930, i es va educar no precisament en un ambient progressista –o moralment fi pels nostres mínims–, i, a més, va donar cos i ànima a un personatge, James Bond, que tampoc no es caracteritza per un tracte respectuós amb les dones (mentalitat sexual de bufet lliure).

Aquest vell tall de vídeo ha fet que Connery fos vilipendiat, sobretot des de perfils feministes, clar, mentre que d’altres feien de no veure-ho, o criticar l’home alhora que continuaven elogiant la feina d’un gran intèrpret just acabat de morir. Al mateix temps, un altre actor ben viu i carismàtic, Johnny Depp, veu com una sentència judicial dona la raó a un diari que el va qualificar de "maltractador d’esposes", tot després d’escoltar en un judici a Londres el passat mes de juny el testimoni de la seva última dona, Amber Heard, que relatava fins a catorze episodis de maltractaments, tot enmig de gelosies, drogues, insults i altres filigranes.

No cal dir que Depp ara veu com la productora que el tenia contractat per a una suculenta franquícia de pel·lícules fantàstiques el fa fora d’un paper principal; tot, és clar, per una qüestió d’imatge. Oi que no interessa donar visibilitat a certa mena d’homes violents? Però els fans de Depp, que són molts, veuen aquests episodis com un seguit de batusses entre iguals, on els dos esposos intercanviaven plantofades, i ara són ells els que demanen que sigui l’actriu qui perdi un paper a la seqüela d’Aquaman.

La veritat és que costa saber què n’hem de pensar, de totes aquestes misèries. S’ha parlat d’una 'cultura de la cancel·lació' com a clau de la nostra època: 'cancel·lar' totes aquelles persones que hagin dit o fet coses que subverteixin determinats principis, que passen pel respecte a les minories, les dones, els homosexuals, etc. Un Connery de quaranta anys que digués això, avui dia, perdria la feina tot d’una; ara ja sabem que el proper agent 007 serà fins i tot una dona negra, cosa que em sembla bé, almenys si la pel·lícula és bona. Li haurien pogut posar 008, perquè anem a més.

Cancel·lar algú té els seus problemes; a Barcelona ja hi ha llibreries on alguns autors són cancel·lats –no hi tenen els seus llibres– perquè no arriben a un estàndard moral, polític o literari. Cadascú fa el que vol a la seva botiga, igual que altres fabricants de perfum, per exemple, poden veure que Depp ara té una aura maleïda i tèrbola, i que això ajuda a promocionar el seu after-shave.

stats