El canal infantil de TV3 són els pares
BarcelonaQue el català té un problema greu perquè els continguts audiovisuals arriben als infants de manera aclaparadorament majoritària en castellà ja és una noció compartida per tots aquells a qui els preocupa la llengua. Però, estranyament, les accions efectives i palpables no acompanyen el diagnòstic. Tothom té clar que cal operar, i fer-ho de manera urgent, però van passant els mesos i el bisturí és a l'aigüera.
Què falta? Els diners. La direcció de TV3 ja ha enllestit el seu pla per reimpulsar l'oferta infantil i juvenil de la cadena. Una mesura estrella és convertir l'actual Super3/33 en un canal dedicat exclusivament a l'audiència més jove i treure'l de l'agònic 0,5% de quota que ha marcat per tercer mes consecutiu, i que suposa el seu mínim històric. I, per bé que és cert que el consum de joves i adolescents es troba fonamentalment en els canals digitals, que estigui quedant per sota dels altres canals infantils en obert (Boing, Clan i Disney Channel) evidencia que pateix problemes específics.
En tot cas, el debat sobre les finestres sovint distreu del que hauria de ser el veritable focus de tensió: els continguts. El projecte de TV3 està concebut des dels diferents formats de programes i amb consciència digital. Ara bé, implica unes inversions específiques. Pagar diners perquè, al final, el canal infantil són els pares i sense ells no hi ha la màgia. Concretament 8 milions d'euros, segons publicava aquest diari dissabte. Amb l'escull que, abans de poder dedicar-los a aquest projecte, cal que n'arribin 7 més per eixugar el previsible dèficit que tindrà la Corporació aquest 2021.
Això situa la pilota a la teulada de la plaça Sant Jaume. El Govern ha de decidir si, més enllà de les paraules, està disposat a resoldre el fet gravíssim que TV3 hagi abdicat en bona mesura del seu paper com a fàbrica d'espectadors per al català. (I no són només les audiències del Super3: el primer canal obté audiències molt discretes entre els espectadors més joves.) Això vol dir posar diners sobre la taula. La qual cosa no vol dir renunciar al procés de reforma estructural que es vol emprendre de la Corporació com a empresa. Però aquest segon procés només es pot plantejar a uns quants anys vista: els intents de l'última dècada de forçar-lo per la via ràpida han fracassat. I, mentrestant, el català es dessagna des de fa temps entre les capes més joves de població. Si no s'entén el caràcter d'emergència de l'assumpte, totes les bones paraules, totes les declaracions solemnes, tots els estudis saberuts, tots els projectes per solucionar-ho, quedaran en paper mullat.
