El camí és costerut
La reivindicació de l’accessibilitat en un sentit ampli ha servit per trencar no només barreres arquitectòniques, sinó sobretot barreres mentals
La setmana passada es va commemorar el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i, al voltant d’aquesta jornada, el Consell General va acollir dos actes organitzats, respectivament, per l’Associació de Persones amb Diversitat Funcional d’Andorra (AMIDA) i la Federació Andorrana d’Associacions de Persones amb Discapacitat (FAAD). El lector s’haurà adonat que les sigles no es corresponen amb el nom complet, una curiositat que demostra que la percepció de la diversitat inherent a qualsevol societat, afortunadament i gràcies en bona mesura a la tasca d’aquestes entitats, ha anat canviant amb els anys. Avui dia ens fa mal a les orelles, i a la moral, sentir la paraula “minusvàlid” –és bèstia, eh, quantificar la vàlua de les persones?- i fins i tot el concepte de “discapacitat” ha donat pas a “persona amb discapacitat” i, encara més recentment, a “persona amb diversitat funcional”.
En paral·lel a l’evolució de les etiquetes que pengem a les persones, i la consciència que s’hi amaga al darrere, la reivindicació de l’accessibilitat en un sentit ampli ha servit per trencar no només barreres arquitectòniques, sinó sobretot barreres mentals. Perquè l’accessibilitat no és únicament un conjunt de mesures adreçades a les persones amb una mobilitat o una visibilitat reduïdes. L’accessibilitat és, per damunt de tot, una millora de la qualitat de vida del conjunt de la ciutadania.
És per aquest motiu que cal agrair a AMIDA i al conjunt d’associacions que integren la FAAD la feina que fan, dia a dia, amb paciència, sabent que no sempre és fàcil empènyer el carro i que el camí és costerut. Parlant amb les presidentes d’una i altra entitat, l’Agustina Grandvallet i l’Anna Parramon, t’adones del molt que encara queda per fer. Per començar, i per posar un exemple, la quantitat d’equipaments públics que caldria adaptar perquè siguin accessibles per a les persones amb cadira de rodes. El Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat brinda l’oportunitat d’aturar-se un moment, mirar el llarg recorregut que hem fet com a societat i, sense deixar gaire marge per a l’autocomplaença, plantejar nous reptes per a un món que sigui de veritat per a tothom.
