Un cafè amb llet agra

Aquest diumenge, al Cafè Colón de Llucmajor, al manco dues vegades varen maltractar i convidar a deixar l’establiment, o fer fora directament, dos grups diferents de clients per haver-se dirigit al cambrer en català. “Són uns catalanistes de merda”, en referència a un dels grups, o “tu calla, beneita”, llançat a la clienta que qüestionava l’actitud dels propietaris i personal del local, són només alguns dels improperis que sortiren de les seves boques. Afortunadament, ara tot se sap, tot d’una i per tot, i la feta va córrer, no ja pel poble, sinó arreu de les xarxes socials, travessant immediatament la mar i causant una gran onada de reaccions. 

A Catalunya, s’estranyen que ens passi això amb la nostra llengua, perquè si bé al Principat ara viuen fets similars amb els símbols, el respecte a la llengua està consolidat. En canvi, a les Illes Balears i al País Valencià ens passa sovint això de “háblame en castellano”, quan no ens diuen “aquí en mallorquí” (menorquí, eivissenc…) o “en valencià, que no és català”. Ho sol dir la mateixa gent que mai no gosaria dir “háblame en andaluz, no en castellano”, perquè la mesura del respecte a una llengua o a una altra és molt diferent per a aquesta gent, i perquè els semblaria d’una curtor intolerable, curtor que no saben o no volen veure quan es tracta de la llengua que s’ha de debilitar. 

Han estat els governs del Partit Popular a les Illes Balears i al País Valencià els que han alimentat aquesta actitud de bel·ligerància amb la llengua pròpia. El PP i els seus grups afins. A Catalunya no passa perquè els populars gairebé no han tingut poder per fer-ho. Això sí, a les passades eleccions ja varen veure que, si un dia arriba a governar-hi Ciutadans, l’atac al model de normalització lingüística podria tenir conseqüències similars. Es comença per qüestionar l’escola, els mitjans de comunicació i les expressions culturals en llengua pròpia, els serveis públics i s’acaba amb la mala llet servida en una tassa de cafè.

La victòria de Pablo Casado al PP estatal servirà, sens dubte, per encendre més la virulència contra les llengües i per a l’enaltiment de l’espanyolisme. És el seu propòsit més ferm i així ho va dir: “liderar la España de los balcones y las banderas”. No deu tenir res més important que liderar aquest home. El nivell és aquest, com el del cafè amb llet agra. Molt agre tot, i molt trist.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 12/08/2018

Consultar aquesta edició en PDF