Aquest 'fiambre' polític, que practica l’amnèsia i no és imputat, encara, per apologia de la violència i l’assassinat. Propagandista guerracivilista dels afusellaments, que no coneix el que és la política. Una política o un polític són aquells que treballen per resoldre els problemes, per trobar solucions i no per crear-ne de nous. Hauria de saber que aquells que en política practiquen l'acció temerària i prediquen consignes incendiàries tard o prest troben sabata de son peu i acaben tastant la pròpia medicina, és clar que això només es confirma en països democràtics on hi ha unes normes de convivència que valen per a tothom, no només per a una part ben concreta.
Com a net de represaliat demanaria a aquest senyor que deixi de fer el pallasso amb temes tan seriosos i que han provocat tant dolor a tantíssimes persones i famílies que també tributen a la hisenda d’aquest Estat.
On és la dreta democràtica a escala estatal? Hi ha moltes esquerres que produeixen, també, la mateixa vomitiva impressió que la dretona en qüestió. Com es pot permetre aquest país innocents empresonats al mateix temps que un impudorós publicista de l’últim genocida. Ja és ben hora que deixin els seus pedaços de colors i comencin a treballar. Els contribuents hauríem d’exigir que això començàs en algun moment o, per altra banda, es dirigís cap a una insubmissió fiscal generalitzada que afectàs tots els estaments d’aquesta pepeta russa. Municipis, consells, Governs autonòmics o Estatals… tota criatura o ésser viu que tributa té dret que al carrer es compleixin les normes que s’han dictat i que, a més, són sistemàticament corrompudes en detriment d’un costat. És en aquest punt on el ciutadà comprova que el defecte més gran d’aquesta Constitució és que no la compleixen ni els pares que la van parir. I és que potser som just allà on érem 'gatopardianament'. Haurien de ser temps de debat sincer i reflexió, però “qui podrà posar fre a la cobdícia del fort i del poderós? Qui podrà il·lustrar la ignorància del dèbil? Qui instruirà la multitud sobre els seus drets i obligarà els caps a complir els seus deures? D’aquí es dedueix que la generació de l’home estigui condemnada per sempre a patir, que l’individu no deixi d’oprimir l'individu, una nació d’atacar l'altra, i que mai no reneixin per a aquestes regions els dies de glòria i prosperitat. Pobre de mi! Vindran conquistadors, faran fora els opressors, s’establiran en el seu lloc; però heretant el seu poder, heretaran també la seva rapinya, la terra canviarà de tirans sense haver canviat de tirania” (Constantin-François de Chasseboeuf a ‘Les ruïnes de Palmira’, s. XVIII).
