SORTIDA D'EMERGÈNCIA
Opinió 22/01/2021

El 'cachopo' com a símptoma

Sebastià Alzamora
3 min

EscriptorCachopo és el nom que rep a Astúries el plat que resulta d'arrebossar dos filets de vedella amb cuixot salat i formatge al mig. Allò que també es coneix com un San Jacobo o, per als afrancesats i traïdors a Espanya, un cordon bleu. Tan sofisticada recepta es veu que és l'especialitat de Víctor Sánchez, que té dos restaurants a Palma i que una vegada va quedar segon en un concurs al millor cachopo d'Espanya, o del món, o del sistema solar. El fet d'haver quedat segon li va valdre el títol de príncep del cachopo; hem d'entendre que, si hagués quedat primer, s'hauria coronat rei.

Recentment, Víctor Sánchez s'ha convertit en organitzador de les manifestacions de restauradors contra el tancament de l'hostaleria a les Balears, dins les mesures sanitàries contra el covid-19. Fa servir una retòrica xulesca i tirant a agressiva, amb al·lusions a les armes (“les armes, les he deixades a casa totes, no n'he portada cap”, va dir a la primera manifestació, que no havia estat autoritzada per Delegació del govern) i amb la ironia rància característica dels acudits que l'extrema dreta fa circular per les xarxes. De fet, els tics d'aquesta ideologia són habituals al Facebook de Víctor Sánchez (amb els consabuts atacs contra els migrants i les pasteres, o la reproducció de mentides contra el magnat George Soros, bèstia negra global del fatxòrum). Aquesta setmana, per anunciar una segona manifestació va convocar una roda de premsa en què va aparèixer acompanyat d'un tal Ángel Galeote, i que va ser un autèntic festival del despropòsit. Un to que volia ser desafiant i que faltava al respecte a les institucions (fregant l'insult contra Francina Armengol), una confusa retòrica sobre una “resistència balear” (ells) que s'enfronta a un sistema que adoctrina uns infants que ja són “carne de cañón para sus oscuros fines”, i en definitiva, tot el repertori característic de l'extrema dreta, que en la seva versió mallorquina inclou la bandereta amb el castellet, així com els crits, a les manifestacions, contra la llengua pròpia de les Balears, el català. També és molt propi de l'extrema dreta contestar que són “de centre” quan algú els pregunta per la seva filiació ideològica, com van fer Galeote i el príncep del cachopo.

Els dos líders de la resistència també es van permetre vetar mitjans a la roda de premsa, concretament IB3 i l'ARA Balears, curiosament els que s'expressen en llengua catalana. Fins aquí tot plegat té una importància relativa, però el que ja resulta més preocupant és que hi hagi qui estigui disposat a normalitzar aquests comportaments i a presentar uns particulars amb unes credencials tan dubtoses com uns interlocutors socials vàlids. Mitjans de comunicació que reprodueixen tal qual les falsedats que han recollit de la roda de premsa en qüestió, sense matisar-ne cap ni una i sense estranyar-se ni una mica de veure com es veta la presència d'altres companys seus de professió (bé pel Sindicat de Periodistes de les Illes Balears i pels professionals de diversos mitjans que, a títol particular, van denunciar els fets). I partits polítics que no tenen inconvenient a fer costat a aquests personatges, sempre que els serveixi per desgastar Armengol i el seu govern, ni que sigui amb un discurs fet de mentides, tergiversacions, desinformacions i crides irracionals a la ràbia i a l'odi perquè sí. El lideratge no té res a veure amb tot això. Tot això té a veure amb la falta de cultura democràtica que malauradament patim a les Balears. I és símptoma d'un menyspreu alarmant per la poca democràcia que de moment hem pogut construir, més greu perquè ve de persones i d'agents socials que se suposa que l'haurien de servir, la democràcia. No tudar-la.

stats