CORRENTIA

El buit, un bé cultural?

Palma té un gran buit i no sap com omplir-lo. La plaça Major fou buidada des de baix, a l’alçada de la Rambla, s’hi varen construir tres plantes de buit perquè aquesta condició de l’espai és la que demanden els cotxes; i una quarta planta, la primera començant per dalt, l’ompliren amb un projecte malferit d’entrada: unes galeries comercials, quan la majoria ja anaven a la baixa.

Res ens incomoda tant com el buit. Què és el buit? Abans d’intentar destruir-lo, potser seria convenient consultar amb els filòsofs –ara molt de moda, afortunadament– perquè ens el defineixin, no sia cosa que destruïm un patrimoni la qualitat del qual no hem sabut percebre. Li convé a la ciutat preservar alguns buits? Potser ens ajudaria a fer-nos preguntes el sentiment de pèrdua que tenim els que vàrem viure en una ciutat silenciosa. Havia costat guanyar el silenci, perquè les botzines dels cotxes giscaven histèricament tothora. Després, el silenci, que novament seria destruït sobretot per la música ambiental, que ara ens persegueix fins i tot als llocs de major concentració i intimitat –els lavabos de bars i restaurants.

El batle de Palma, que pot fer el que vulgui perquè el votaren –ho digué arran de la conveniència o no de concentrar a Palma tants de creuers com càpiguen al port–, ha suggerit dedicar el buit restant de la plaça Major a pàrquing. “És una bona proposta perquè la podem fer”. Diríeu que el batle és un possibilista, però no: un possibilista està atent a les possibilitats de dur endavant una o altra iniciativa, però no envesteix allò que és possible pel sol fet de ser-ho.

La joventut és un valor important/decisiu per obtenir comandament. És una etapa de la vida plena d’il·lusions, sovint desmesurades per la manca de capacitat de calibrar els obstacles per satisfer-les. La qüestió del gran buit demanda més experiència i coneixement. A quin polític municipal en actiu confiaríeu la resolució del ‘problema’? Per descomptat, un altre pàrquing és una nova invitació a dur el cotxe fins al cor de la ciutat. I el cotxe no necessita més incentius. L’alcalde Hila trobaria sens dubte urbanistes, arquitectes, filòsofs o sociòlegs –per acabar aviat- les opinions dels quals li podrien ser de bona ajuda. Mentrestant, vigilem-lo de prop, no sia cosa que faci un nou pàrquing perquè el pot fer.

EDICIÓ PAPER 11/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF