FilòlogaDurant la commemoració del 75è aniversari del partit dels Treballadors, segons mitjans sud-coreans, el mandatari Kim Jong-un va dir: "El nostre poble ha dipositat en mi la seva confiança, tan alta com el cel i tan profunda com la mar, però no he aconseguit sempre estar a l'altura satisfactòriament. Lamento això". I, entre llàgrimes, va lamentar no haver estat capaç de guiar el seu poble enmig d'una pandèmia que ha delmat el ja empobrit país. El vídeo d'aquesta celebració el mostra a ell "emocionat" i el públic, ja siguin els civils o alguns soldats, amb llàgrimes en els ulls. Com en totes les dictadures, l'escena reflecteix la fusió harmoniosa entre l'Amo i els seus esclaus. El poble ha de mostrar obediència, submissió i emoció; si el líder plora, el poble també ha de plorar, i això és mostra de la fe en ell perquè, segons Kim Jong-il, el pare de l'actual president: "la grandesa d'una nació depèn de la grandesa del seu líder, i l'avenir d'un poble es decideix per la clarividència del seu líder". I així de grandiosa va ser la cerimònia, a la qual van assistir una multitud de persones sense una sola mascareta! Això sí que és tenir molt de valor, la resta són ximpleries.
Mentrestant, a l'altra punta del planeta, Trump va protagonitzar també un de tants moments que només ell és capaç de protagonitzar. A penes cinc dies després del seu contagi de covid-19, ha assegurat sentir-se "genial i perfecte". Malgrat els 211.000 morts causats per la malaltia només als EUA, aclama al món en un vídeo publicat a Twitter que el seu contagi ha estat "una benedicció de Déu". La posada en escena de com es llevava la mascareta en arribar a la Casa Blanca va ser molt de les pel·lícules de Hollywood, un gest ple d'energia que només poden tenir els vencedors. Les càmeres transmetien al món el gest d'un líder cada vegada més embriagat pel seu propi poder: és un vencedor, la millor propaganda comercial que es pugui fer per a qualsevol tractament. El contagi del president de la primera potència mundial sí que ha estat una benedicció per a la farmacèutica estatunidenca Regeneron, perquè el preu de les seves accions es va disparar per sobre del 5,8% després que el tractament funcionàs en ell. A aquesta història d'èxit cal afegir-hi també el costat fosc dels seus rivals polítics, que el van criticar per usar aquest fàrmac perquè, segons ells, es va desenvolupar utilitzant cèl·lules humanes obtingudes originalment d'un avortament. Prosseguim amb la recuperació heroica de Trump: va tornar a apuntar amb el seu dit acusador la Xina com la culpable de la pandèmia i va prometre als seus ciutadans o seguidors que "la Xina pagarà un alt preu per això".
Kim Jong-un i Trump són les dues cares de la mateixa moneda: són dos bufons grotescos que reflecteixen el que és avui dia la política mundial, basada en la megalomania, la normalització de la mentida i els insults. I tot això ha quedat evident en el primer debat entre Trump i Biden: crits, insults i desqualificacions. És absurd, però d'això es tracta; tot segueix la lògica del nostre actual món, que va com una centrifugadora. Segons l'assagista Christian Salmon, la lògica del debat polític "està ara en la transgressió, en l'enfrontament. No es debat racionalment. La temporalitat de la democràcia explota totalment perquè per a debatre i votar lleis fa falta temps i ara estem en l'instantani. Hem vist com els tuits de Trump reemplacen les decisions del seu executiu".
En temps de desbocades grolleries polítiques, mentides i de la normalització dels insults i les violències dialèctiques, dir la veritat ha de ser considerat un acte temerari i reflex d'una profunda bogeria. La veritat incomoda, és salvatge i és perillosa, per la simple raó que vivim en un món de ficció permanent que desborda de les pantalles que ens envolten i ens esclavitzen. Tot és un xou. I com diu Truman Burbank: "Per si no ens tornem a veure: bon dia, bona tarda i bona nit".
