29/01/2021

Brins de tardor

2 min

El pare Ginard és el conegut autor del monumental Cançoner Popular de Mallorca (1966-75), però també de set plaguetes embastades al llarg de la dècada dels cinquanta que havien restat inèdites i gràcies a les quals ara veu la llum el primer dels quatre toms, l’autumnal, del Calendari Folklòric de Mallorca, com si fos un curs escolar.

Andreu Ramis i Miquel Sbert han enllestit una feina d’orfebre. Han esmotxat al mínim les repeticions que hi pogués haver i sols escadusserament introdueixen entre claudàtors uns punts suspensius per anotar la supressió d’un fragment o incorporen, també mitjançant claudàtors, una data concreta o un monosíl·lab per facilitar la comprensió de cert passatge. I a fi de no destorbar el gran públic, han posposat les abundants notes darrere, bo i diferenciant les que són seves, que defineixen alguna explicació o aclareixen algun lapsus, de les que devem a l’autor. Dins el cos del text, inicialment disposen el mes en qüestió, llavors els sants o dies més assenyalats (les Verges, Tots Sants...) i en darrer lloc els temes, per tal de no perdre cap engruna pel camí.

La troballa d’aquest tresor etnopoètic s’embolcalla en tapa dura amb paper de roba de llengües vermella davant i darrere. El roig és el color triat per Toni Galmés per acolorir les il·lustracions en blanc i negre que amanyaguen adesiara les pàgines. El llibre perfila el retrat robot d’una societat illenca agrària, primitiva, rural, de tradició judeocristiana sota el jou d’un franquisme en què el castellà començava a treure el cap.

L’aplec conforma un caràcter miscel·lani. Escrit en prosa a partir de les notes improvisades que prenia dels informants desconeguts o il·lustrats amb expressions, glosades, goigs, històries, rondalles, topònims i no pocs versos d’arreu de la nostra geografia —cita prou Llucmajor i els seus nuclis, però també esmenta freqüentment Artà o Sant Joan. D’alguna manera, també s’aprofita dels coneixements de literatura culta per afegir-hi els clàssics grecs, els medievals, Gracián, Schiller, Maria Antònia Salvà o Llorenç Riber, com tampoc bandeja les capçaleres periodístiques de l’època, tot ben mesclat com si fes un bon arròs. La paleta bigarrada configurarà un veritable saber enciclopèdic de tot el nostre patrimoni cultural. Un primer volum que hauria de figurar a totes les cases mallorquines que ufanegin de ser-ho.

'Calendari Folklòric de Mallorca. Tardor'
Rafel Ginard  (a cura d’Andreu Ramis i Miquel Sbert). Saïm Edicions 300 pàg. 35 €
stats