El ‘boom’ dels mercats sobre el territori

A les Illes Balears disposam per primera vegada d’una Llei de canvi climàtic i transició energètica i ara tindrem una Conselleria de Transició Energètica. Cal posar-se com a objectiu imminent la planificació del full de ruta d’aquesta transició, amb fites clau a assolir en horitzons de temps assumibles, i avaluar com aquesta planificació es plasma damunt del territori.

És a dir, cal abordar com feim aquesta transició energètica cap a un nou model que sigui compatible amb una lluita efectiva contra el canvi climàtic, que incentivi l’autoconsum, que estigui descarbonitzat, que sigui renovable, distribuït i democràtic, i que garanteixi l’accés a l’energia a tothom com un servei bàsic essencial, lluny de l’actual concepció mercantilista de l’energia.

Dins aquest com, cal veure com es tradueix aquest full de ruta sobre el territori. El conflicte energia-territori va esdevenir conflicte, precisament i malauradament, arran del ‘boom’ de parcs fotovoltaics en sòl rústic fruit de la política de primes impulsada el 2008 per l’estat espanyol. Una allau de projectes varen voler materialitzar-se sense haver fet una planificació territorial i d’estratègia energètica de les energies renovables (més enllà de percentatges de demanda a assolir). L’únic criteri per a la implantació (fàcil) al sòl rústic va ser la rendibilitat econòmica d’inversors privats que varen veure l’oportunitat del negoci.

Des de llavors, des del GOB hem insistit que: 1) calia una planificació energètica que garantís que, en el marc d’un canvi de model energètic integral no dictat per oportunitats de negoci privades, les renovables es plantejassin com a alternativa i no complement per augmentar demanda energètica; 2) que en un territori limitat i amb un sòl rústic sotmès a infinitud de pressions i amenaces (urbanístiques, especulatives, turístiques, industrials, etc.) aquest no havia de ser el sòl prioritari per a la implantació de l’energia solar fotovoltaica; la sobirania energètica que hauria de representar un nou model de producció ha de respectar la sobirania alimentària, no l’ha d’impossibilitar; 3) que calia fer l’esforç necessari per conduir les inversions renovables al sòl ja urbanitzat, edificat o artificialitzat; i 4) que, en el cas que s’haguessin d’implantar en sòl rústic, calia determinar prèviament on –planificació territorial– i com.

D’acord amb la llei vigent “els plans territorials insulars han de definir la ubicació de les zones de desenvolupament prioritari, com també la tipologia, les dimensions i altres característiques de les instal·lacions aptes per a cada zona (...)”.

No tenim constància que aquesta feina s’hagi començat aquesta passada legislatura, com sí que ja ha fet Menorca, i ens trobam amb una nova allau de peticions (es parla d’un nou ‘boom’) de parcs fotovoltaics en sòl rústic que tornaran a generar conflicte, com és el cas del parc fotovoltaic l’Hort d’en Coll, ubicat a Selva, que ha generat una forta oposició i del qual la ponència tècnica d’ordenació del territori i urbanisme va informar desfavorablement per impacte visual i afecció al paisatge cultural de la serra de Tramuntana. Cas per cas, parc per parc, es van assumint o descartant. Sense planificació. És llavors quan els criteris de rendibilitat dels inversors i la urgència de la transició s’imposen a la implantació racional al territori de les energies renovables generant conflictes territorials, patrimonials, ecològics i socials que haurien pogut evitar-se.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF