OPINIÓ
Opinió 07/08/2018

De bons governants

i
Sebastià Salas
2 min

Quan s’accedeix a un càrrec públic de caràcter electiu se generen una sèrie de responsabilitats annexes al lloc. A banda de la gestió pròpia de l’entitat o institució assignada, aquesta gestió s’ha de fer seguint uns criteris com són el principi de legalitat i el principi de neutralitat de les administracions públiques. Els polítics electes tenen aquesta condició perquè la ciutadania ha referendat el seu nomenament mitjançant el seu vot en uns processos electorals.

Així doncs, d’entrada, les persones elegides ho fan després d’haver presentat un programa electoral que vindria a ser el seu ‘contracte social’. Aquest contracte entre electors i representants esdevé, a la pràctica, una guia d’usos i no un contracte de caràcter efectiu i vinculant. L’exercici de responsabilitats polítiques es realitza en un nou procés electoral, que a la pràctica esdevé un rendiment de comptes. Malgrat la presentació d’aquests programes o línies d’actuacions, representar una Institució implica alhora representar tots els ciutadans que en formen part. A la teoria política aquest ha estat un debat profund sobre legitimitat envers respecte a les minories. Si feu l’exercici d’empatia, quan un es troba situat dins un grup majoritari pensa que té la legitimitat de tirar endavant el seu programa tot i les conseqüències. En canvi, si un es troba situat dins un grup minoritari a nivell social o amb una baixa representació política pensa que té uns drets associats amb el respecte a les minories que el protegeixen d’abusos.

Deixant de banda o situant a un costat el debat entre legitimitat i drets de les minories que queda circumscrit a la ciència política, l’exercici d’un càrrec electe s’ha de realitzar amb una mà esquerra que permeti aplicar polítiques concretes sense oblidar que el bon governant és aquell que ho fa per a tot el conjunt dels ciutadans. Així, entram dins el camp de valoracions subjectives, el camp idoni per a un article d’opinió. El fet de representar una institució dins un acte que és organitzat per una monarquia no et fa ni més monàrquic ni menys republicà. Entenc doncs, que els presidents, batles i altres càrrecs de les Balears, si són convidats pel President de la República Italiana o per la família reial sueca a un acte, hi assistiran. En canvi, si el representant és un Borbó farem l’impossible per abduir raons per excusar l’assistència. El Rei, tant si ens agrada com si no, és el cap de l’Estat a títol representatiu. I la no assistència de determinades personalitats mereix la meva crítica. I no per un vassallatge, que no ha d’existir, al meu parer. Més bé, per transmetre al cap de l’Estat les teves inquietuds. Coses tan concretes com demanar el foment de la llengua catalana en els actes de la família reial, una mediació amb Gobierno-Generalitat per solucionar dit conflicte, o la pressió del monarca per aconseguir canvis legislatius en temes de finançament autonòmic o REIB. El bon governant és aquell que és capaç de conjugar polítiques concretes amb representació de tots els ciutadans. Tothom pot ésser anomenat il·lustre o molt honorable. Però no tothom té el mèrit de ser-ho.

stats