A HORES D’ARA, les bones pràctiques en les arts visuals ja són un codi que els artistes signen cada vegada que a un polític o a una institució li interessa fer-se una foto. Amb els artistes, és clar. Per no complir-lo, també és clar. Ho demostra el fet que l’Associació d’Artistes Visuals de les Illes Balears (AAVIB) ja ho ha escenificat almenys dues vegades els darrers anys amb els mateixos responsables a l’Ajuntament de Palma. La darrera, aquest divendres, signant Antoni Noguera el compromís de bones pràctiques, amb Francisca Niell com a responsable de l’àrea. És ella la que també surt a la foto de novembre del 2015 quan s’anuncià que el de Cort era, des d’aquell moment, “un dels primers consistoris compromesos amb les bones pràctiques professionals amb el sector cultural”. El regidor era Miquel Perelló, del mateix equip que Noguera. Una pantomima, aquella de final del 2015 i la d’ara, i em faria feliç que el temps em demostràs que vaig errada.
De moment, no hi vaig. Perquè els mateixos dies que s’ha signat un paper que diu que l’àrea de Cultura de Cort i l’AAVIB “expressen l’interès recíproc per aplicar efectivament un codi de bones pràctiques professionals en les arts visuals” -atenció a aquest “aplicar efectivament”- les bones pràctiques s’estan incomplint en els principals centres que depenen, en part o totalment, dels polítics que rubriquen l’acord.
Només per problemes d’aquesta mena amb el museu Es Baluard, aquesta mateixa setmana se m’han acostat dos artistes per manifestar-me la sensació que, amb el tracte rebut, les institucions incompleixen un codi de bones pràctiques que, al cap i a la fi, ha de tenir com a principal objectiu respectar la feina dels professionals de l’art i contribuir a pal·liar la precarietat del sector, i no engreixar-la. Un dels casos és el de Marcelo Víquez, a qui Es Baluard li va demanar una peça per a l’exposició On rau la realitat?. L’artista en va proposar una que era la que, segons ell, encaixava millor amb la mostra. Només després que demanàs pels seus honoraris, li contestaren amb una mena de “calla, ara que ho dius, al museu ja tenim obra teva i és millor per a la mostra”. Si és del museu, se li va dir, no es paga a l’artista. Però s’incompleixen alguns dels punts signats aquest divendres, els que diuen que l’artista haurà de poder “decidir si la seva obra ha de ser divulgada i de quina manera” i que s’han de respectar “els drets d’autor econòmics per a l’explotació de la seva obra”.
L’altre cas és d’una artista que es va negar a participar-hi perquè el que se li oferia per quatre mesos d’exposició era més precarietat. I un altre és al Solleric, on una de les persones que es fotografia per les bones pràctiques ha posat entrebancs al projecte d’una artista recordant-li expressament que ells paguen -perdó?. Podria posar més exemples, però mentre s’entenguin així les bones pràctiques, els artistes es farien un bon favor de no contribuir a fotos interessades. Tampoc no ens farien creure a la resta que hem de combregar amb rodes de molí.
