06/06/2022

El bon avantpassat: NY - Palma

4 min

Hi ha setmanes que les notícies es van succeint i van escrivint el seu propi relat. Un relat que podria ser de ficció, de terror o senzillament d'estupidesa crònica i devastadora. Dissabte de la setmana passada, la plaça Major va convertir-se en un mosaic humà. El lema que es podia llegir sobre els caps de les més de dues mil cinc-centes persones que aguantaven la composició deia 'Avui per demà'. És cert que les persones que hi érem no som les que, avui, patim ja les pitjors conseqüències d'un present que fa que el demà que se'ns dibuixa generi preocupació i fins i tot una certa angoixa. Però tenim clar per què la ILP que va motivar aquesta acció reivindicativa i popular parla de "benestar de les generacions presents i futures", i és que el que volem per demà, no volem esperar demà a aconseguir-ho. Volem que avui les decisions que es prenen atenguin ja totes aquelles vides precaritzades, col·lapsades i excloses, i totes les evidències dels desequilibris ecològics, econòmics i les desigualtats que ja fa temps que denunciam, però que continuen sense assumir-se i que no faran més que empitjorar. En aquest sentit, algunes notícies d'aquesta darrera setmana ens ho posen ben en evidència.

Una de les notícies que, per contrast, ens permet arrencar el relat és una notícia que es va publicar a Le Monde i que anunciava que el govern francès havia fet la llista dels 126 municipis que haurien de modificar el seu urbanisme per preveure l'impacte de la pujada del nivell de la mar. Això sí que són iniciatives polítiques que es prenen avui pensant en el demà. És evident que la crisi climàtica és ja avui una crisi que no podem no mirar de front. I que ens obligarà a uns canvis i adaptacions, alhora que ens hauria de fer envestir seriosament la imperiosa necessitat de no agreujar el problema. Això implica reduir dràsticament les emissions, però no amb el negoci de les renovables i els cotxes elèctrics, sinó planificant i endegant una vertadera transició de model econòmic i productiu per articular unes noves societats, relacions i valors, que atenguin els reptes d'aquests canvis i garanteixin, en aquest entorn incert i canviant, la reproducció de la vida en el seu sentit més ampli. Per contra, aquí tenim previsions d'una temporada de vols i creuers com les prepandèmiques o pitjor; una problemàtica sagnant en relació amb l'accés i disponibilitat d'habitatge sobre el qual no s'especuli obscenament o es faci lloguer turístic; aquesta setmana s'ha celebrat, en una escenificació ridícula i vergonyosa, la benvinguda als primers passatgers arribats en vol directe des de Nova York, com si això fos un avanç; i s'ha aprovat una llei que hauria d'haver dit "ni una plaça turística més" sense condicionants, és més, hauria d'haver planificat activament una reducció progressiva de les places turístiques i del pes de la dependència de l'economia turística. En comptes d'això, llança el problema per a d'aquí a quatre anys i, ara, fa efectiva una demanda que fa deu anys tenia sentit –la del 2x1–, però que en l'actualitat ja és, davant totes les evidències, totalment insuficient. Ja no podem plantejar-nos ni una plaça més. El que necessitam és un decreixement efectiu i real, una adaptació del nostre litoral al futur climàtic, i això implica una retirada de tota la infraestructura turística i hotelera de primera línia de la mar en una illa de sol i platja. Evidentment que això és un repte majúscul en el qual ja hauríem d'estar fent feina i que requereix inversió pública, determinació política i un exercici de responsabilitat suprema envers les generacions que hauran de fer front a les pitjors conseqüències de les decisions polítiques d'ahir i d'avui.

Podríem continuar posant multitud d'exemples de notícies que ens evidencien que anam just en la direcció contrària a la que hauríem d'anar, que acceleram el col·lapse en comptes d'intentar revertir-lo i adaptar-nos socialment de la millor manera als canvis que ja es preveuen inevitables. Arran del nostre 'Avui per demà', aquesta setmana em cridava especialment l'atenció el titular d'una entrevista feta a Roman Krznaric , filòsof que escriu sobre el poder de les idees per canviar la societat, arran de la publicació del seu darrer llibre, El buen antepasado. Cómo pensar a largo plazo en un mundo cortoplacista (Capitán Swing, 2022). El títol de l'entrevista era "Hem colonitzat el futur" i em va generar una certa angoixa, perquè alguna cosa dins meu vol creure encara –en un exercici d'ingenuïtat i autoengany poc tranquil·litzador– que encara no, que el present el tenim fotut, però que encara hi som a temps de no colonitzar el futur amb les nefastes, absurdes i estúpides decisions que omplen els diaris de l'avui i que ens haurien de fer sortir al carrer massivament, dia sí dia també. Com diu Krznaric, "les generacions futures no són aquí per fer front a aquest saqueig de la seva herència, no poden sortir al carrer. Nosaltres ho hem de fer per elles". I de motius, no ens en falten.

Margalida Ramis és activista ecologista i portaveu del GOB