El bo d'en Groucho

Si el tinguéssim entre nosaltres aquests dies de frenètica recerca de candidats, de pactes frustrats i noves aliances, segur que ens engaltaria aquella famosa frase seva: "aquests són els meus principis, si no els hi agrada, en tinc d'altres"

El millor de les campanyes electorals són les paròdies dels candidats o els partits i coalicions que s'hi presenten i que en forma d'imatges o de vídeos es distribueixen a través de la xarxa. És una manera divertida i amena de suportar-ne la monotonia dels dies que ens vindran a partir de dimecres i d'oferir-nos amb una altra mirada aquells candidats que veurem per la televisió en uns avorrits debats electorals.

Són muntatges majoritàriament fets des de l'anonimat per part de ciutadans que de la ironia i del sarcasme en fan un art. El millor d'aquests muntatges va ser sens dubte una que emulava la candidatura de Demòcrates per Andorra l'any 2011 amb el camerino dels germans Marx, ironitzant sobre la composició de la seva llista creada a partir de la suma de múltiples persones provinents de tots els sectors polítics amb l'objectiu de desbancar Jaume Bartumeu del govern.

Groucho Marx sempre ha estat el meu preferit a l'hora de buscar referents perquè tenia una peculiar visió de la vida i perquè practicava un humor intel·ligent. De fet, crec que si el tinguéssim entre nosaltres aquests dies de frenètica recerca de candidats, de pactes frustrats i noves aliances, segur que ens engaltaria aquella famosa frase seva: "aquests són els meus principis, si no els hi agrada, en tinc d'altres".

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF