Biden
Biden s’està posant de moda. És evident que la presidència del Estats Units és una peanya de tan alt nivell que fa visible i dona aura al més discret. Biden va ser vicepresident a l’ombra d’Obama, sense que es notés gaire la seva presència. I quan Hillary Clinton va aconseguir la nominació demòcrata el 2016, tothom donava per entès que la llarga carrera de Biden -una vida als passadissos del poder- arribava al final. Però va tenir la seva oportunitat davant de Trump, contra qui no abundaven els voluntaris. L’esquerra demòcrata no estava en condicions d’aconseguir la candidatura i ell es va guanyar el paper d’anti-Trump des de la prudència: davant de l’exhibicionisme descontrolat, l’estil elegant d’un personatge sense arestes; davant del soroll, la calma; davant de l’agressivitat, la prudència; i davant de la divisió, la voluntat de reconciliació. I Biden, amb l’ajuda de la pandèmia, durant la qual Trump va perdre definitivament els papers, va guanyar (amb un resultat històric) en un país que anava a la deriva.
L’assalt al Congrés, que va fer de pròleg de la seva presa de possessió, el va posar a prova i ell va saber demostrar que era capaç de combinar contundència i voluntat de reconciliació. El procés de vacunació, que ha confirmat que Amèrica encara té poder, ha començat a disparar l’optimisme. I Biden ha estat al cas per aprofitar i reforçar el canvi d’estat d’ànim.
És l’hora de la reconstrucció, per tant, de la complicitat. I el president, amb la seva discreta contundència, ha anunciat un gran desplegament pressupostari (amb ajuts i amb infraestructures) i un augment d’impostos (acompanyat d’una apel·lació al món per fer pagar a les multinacionals) i així ha tocat qüestions que semblaven intocables des de l’era Reagan. De manera que alguns ja donen per fet que entrem en una nova fase, que en un altre moment anomenaríem socialdemòcrata i que permet reviure ressonàncies del New Deal de Roosevelt.
Biden ha fet un pas. Que es posi de moda vol dir que hi ha una consciència creixent que no es pot seguir com fins ara. Però tot està per escriure. I l’esquerra segueix als llimbs, mentre certa dreta s’instal·la en la lluita de l’amic contra l’enemic, camí de la via autoritària.
