ARA SÍ I ARA TAMBÉ sentim que allò tan vell d’amenaçar qualcú de cercar-li les puces torna a ser a l’ordre del dia. El darrer cas a ca nostra afecta, una vegada més, la cultura: l’anunci del festival de Música Urbana Reivindicativa (MUR), previst per al 12 d’octubre a Felanitx com a cant a la llibertat d’expressió, en defensa de la llengua catalana i dels feminismes, no ha agradat -és clar- al PP, a Vox i a Ciutadans, que ja han començat a pressionar, denunciar i perseguir els implicats, l’Ajuntament felanitxer, el Govern i tothom que se’ls posi a tir.
La cosa s’encomana, perquè fins i tot a l’equip del govern municipal, que havia cedit, amb tots els informes favorables, el Parc Municipal de la Torre als organitzadors del MUR, li ha faltat temps per desvincular-se’n: “L’Ajuntament no hi participa, ni el patrocina, ni hi col·labora”, han escrit en un comunicat molt típic de qui sent que ha de justificar-se quan podria refermar-se.
Podria haver dit el batle en el seu comunicat que fer música reivindicativa no és cap delicte, com tampoc no ho és recordar les situacions de repressió que pateixen els artistes, ni ho és defensar una llengua, la llibertat d’expressió i els postulats feministes. Podria haver dit el batle que l’Ajuntament de Felanitx no se suma als que pensen que totes aquestes llibertats han de ser reprimides. Però no, d’allò que es desvincula és del concert. I encara és pitjor perquè, tot i admetre que els informes són positius, l’equip municipal continuarà cercant i, “si hi ha un incompliment dels punts pels quals es pot autoritzar l’acte, el concert es denegarà”. A hores d’ara, una pensa que el MUR té més probabilitats de no fer-se al lloc que publicita el seu cartell que no de fer-s’hi. Qui vol cercar puces, ja ho sabem, acaba trobant-les.
L’entrada de les ultradretes a l’escena política ens ha posat davant els nassos una màquina del temps cap al passat que molts estan disposats a aprofitar. És una actitud, deia, que s’encomana, i per això fa només uns dies teníem notícia d’un regidor del PSOE de Capdepera que amenaçava de cercar les puces a un veí perquè la seva dona s’havia atrevit a criticar-li la gestió. “Mañana irá uno de mis celadores a hacer un par de fotos a tu finca. Me imagino que no tendrás nada irregular, ¿no?”, escrivia el regidor socialista.
Tot això, i molts altres exemples de coaccions a la llibertat d’expressió, em fan pensar en aquell temps que els polítics pensaven que el carrer era propietat seva. Em recorda un regidor de Cultura de l’Ajuntament de Palma de fa molts anys que un dia em va dir: “A aquests artistes que no fan més que criticar-me, jo no els deix el castell de Bellver”. Com si fos seu.
Tornant al MUR i a Felanitx, passi el que passi d’aquí al 12 d’octubre, ara tenim moltes més raons per sumar-nos al concert, perquè tres mesos abans de celebrar-se n’hi ha que ja s’han apressat a tornar-nos a demostrar que el cant de la trentena d’artistes que hi participen té avui tot el sentit.
