I AQUÍ

Un barri que no és per viure-hi

Quan faig mudança i m’instal·l en un barri nou, així que tenc temps faig un passeig de reconeixement. Ja és un hàbit, fa quinze anys que canvii de pis cada un o dos anys. Gairebé sempre conec prou el lloc on he anat a parar, però no és el mateix conèixer-lo que explorar-lo com una casa nova. Quan faig el passeig de reconeixement no el mir de la mateixa manera, ni em fix en les mateixes coses que quan el visit de passada. Així m’he adonat que al barri de Palma on he anat a parar s’hi veuen més turistes que residents i gairebé no hi ha botigues. Bé, de botigues sí que n’hi ha, però no són de les que se cerquen més sovint a la vora de casa, a no ser que es tingui una vida més interessant que la meva. Hi ha un sol supermercat –petit– i encara no hi he vist cap fruiteria, ni carnisseria, ni drogueria, ni ferreteria. Tampoc no hi ha llibreries. No gaire lluny hi ha una apotecaria i un forn de pa de renom a la ciutat. Però allò que abunda, que no falta de cap manera, són els bars, els restaurants, els hotels i derivats i les botigues de roba. És més fàcil comprar-hi un vestit de núvia que una clau anglesa i abans de trobar un lloc on aconseguir-hi un bistec en trobaré una desena on fer gintònics. No és un barri per viure-hi, és un lloc on passar-hi els vespres o estar-s’hi una temporada. Tot i que els carrers són acollidors, que té racons agradables i que per més d’un deu ser un lloc envejable on tenir-hi el pis, també és un barri que es fa estrany a qui pretén viure-hi. Un símptoma d’allò en què s’estan convertint molts racons de la ciutat i de la resta de Mallorca. Llocs que, progressivament, deixen de ser amables per als que hi viuen per ser-ho per als que hi passen.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF