El barri del circ

Hi ha molts moments del dia en què Prada Ramon és un infern i no em puc creure que les autoritats comunals no tinguin capacitat de reacció davant de quelcom tan evident

He de reconèixer que em desconcerta sortir de casa de bon matí i veure que dia rere dia els carrers de Prada Ramon segueixen igual o una mica més bruts. Les mateixes taques a la vorera, les mateixes olors, les mateixes persones passejant les seves mascotes i permetent-los que facin allò allí on els convé, els mateixos fumadors llençant burilles al terra, els mateixos cotxes i camions aparcant on no es pot i generant moments de gran tensió en la circulació i els mateixos pobres vianants, esquivant els mateixos obstacles. És estiu i encara fa més mal, perquè la calor fa més feixuc transitar pel carrer, perquè la fortor i la concentració d’indescriptibles aromes genera una molèstia difícil de suportar, o això crec jo, malgrat la manca de reacció d’una majoria que ho pateix estoicament sense reacció aparent.

I dic que em desconcerta perquè seria molt fàcil d’evitar. Més enllà de les mesures re-educatives per a ciutadans, vianants i conductors, poc compromesos amb la higiene i el respecte pels altres, que també calen, potser una mànega d’aigua a temps o una regulació del trànsit i dels horaris de càrrega i descàrrega, alleugeriria els efectes nocius descrits.

Resulta xocant i contradictori veure com hi ha propietaris d’edificis de la zona fent reformes de millora, com hi ha nous comerços que embelleixen els seus aparadors amb l’expectativa de projectar una imatge més moderna i atractiva, i com a recompensa, no reben la més mínima atenció dels organismes o departaments comunals corresponents en forma de neteja i ordre al carrer.

També xoca veure els importants dispositius desplegats per atendre als assistents a les representacions del Cirque du Soleil al juliol, i en canvi, ni una sola mesura de neteja que alleugeri o dissimuli la nefasta imatge que projecten els carrers del voltant.

Però, i què me’n dieu de la disbauxa que es pot arribar a generar a qualsevol hora del dia amb camions de càrrega i descàrrega, sigui a correus, a supermercats, botigues de mobles, sense que ningú ho controli ni hi posi remei?

O el que cada dia passa amb aquells que per comoditat obvien l’existència d’aparcaments i aturen els seus vehicles davant del comerç al qual volen accedir sense preocupar-los  si dificulten el pas dels que pretenen circular per allí on està autoritzat. O simplement, aquells que aparquen malament menystenint l’estretor del carrer i la dificultat que crearan a d’altres vehicles la mida dels quals genera veritables problemes per passar amb normalitat.

Podria estar hores i hores descrivint la infinitat de deficiències que afecten el nostre barri, però per simplificar i amb esperit constructiu i amb l’ànim d’aportar idees, se m’acuden tres solucions que ho farien tot més fàcil.

La primera seria fer una campanya encaminada a advertir i després a multar els infractors que per causes diverses contribueixen a crear el caos diari. Aquesta campanya hauria d’anar recolzada per una intensificació de les mesures de neteja i higiene, que a hores d’ara deixen molt que desitjar.

La segona seria regular els horaris de càrrega i descàrrega, una mesura que hauria d’anar acompanyada d’un control estricte i les sancions corresponents en cas de desobediència o incompliment.

La tercera consistiria en eixamplar, dignificar i embellir les voreres, eliminant els cotxes del carrer i generant així un espai que permetés al vianants gaudir del seu passeig i alhora reactivés els comerços de la zona, la majoria en dificultats per la manca de mesures efectives.

Hi ha molts moments del dia en què Prada Ramon és un infern i no em puc creure que les autoritats comunals no tinguin capacitat de reacció davant de quelcom tan evident. Cal una reacció, cales mesures urgents, sinó el nostre barri s’anirà degradant a poc a poc sense remei i no crec que això sigui el que desitgem una majoria de ciutadans que hi vivim i ho patim.

EDICIÓ PAPER 22/07/2018

Consultar aquesta edició en PDF