JOC DE BAULES

Les barques de Barceló

No l’he poguda veure en directe, però sí que n’he mirat detingudament el catàleg i em fa l’efecte que 'Vida de pulpo', l’exposició de Miquel Barceló a la galeria Elvira González, de Madrid, ha estat potentíssima. I això que fa de mal dir perquè algunes de les pintures exposades –també hi havia dibuixos i ceràmiques– eren de gran format, de 190 x 270 cm, o més i tot, i és impossible apreciar-les bé mirant-ne només les reproduccions, per molt que aquestes siguin impecables i que el catàleg que les acull sigui preciós, com un llibre de luxe. Més enllà del seu valor autònom, aquestes enormes pintures recents (totes són del 2018) tenen un interès afegit, i és que remeten a algunes de les pintures més icòniques que Barceló va fer a principis dels 80 i que contribuïren a donar-li fama mundial. Veure com les obres de maduresa d’un creador, i això val tant per als artistes plàstics com per als escriptors, els músics o els cineastes, estableixen connexions amb les seves obres de joventut –continuïtats fidels i divergències flagrants, modificacions radicals o variacions de detall, autocites narcisistes i correccions autopunitives– és un espectacle. Fa pensar en aquella frase de Harold Bloom que solia citar Baltasar Porcel: a partir d’un moment –no pos cometes perquè la cita no és exacta– la principal influència d’un creador és ell mateix. Barceló ha reprès en aquestes pintures recents un motiu que ha treballat molt durant els darrers quaranta anys: el de la barca enmig del mar (o la canoa enmig d’un riu o d’un llac). Si a l’oli sobre tela titulat 'Barca', del 1984, s’hi veia un personatge solitari, de fesomia similar a la de l’artista, la majoria de barques que surten a 'Vida de pulpo' són plenes a vessar de gent: siluetes atapeïdes i inidentificables. S’assemblen més, en això, a alguns dibuixos africans que l’artista va fer durant els 90 i primeries del 2000. A banda del motiu repetit, hi ha un fil fort que vincula les barques barcelonianes dels 80 amb les d’ara: la passió per la pintura, la fe en la pintura com un material creatiu inesgotable. El fang del 'Gènesi' en versió laica però igualment sublim.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF