Opinió 18/12/2017

Les barbes del veí

2 min

Cada vegada que Inés Arrimadas diu i insisteix que el que vol és que l'escola a Catalunya sigui en anglès, en català i en castellà (amb la mateixa insistència i manca de consistència, idèntica actitud que la de José Ramón Bauzá); cada vegada que parla d'adoctrinament a les escoles (de la mateixa manera que a Balears ho fa Xavier Pericay, dosis iguals d'irresponsabilitat), confirma un poc més encara qui ha creat i qui serveix Ciutadans dins l'arc polític espanyol, per si qualcú a hores d'ara en tenia cap dubte.

El que s'ha anomenat "conflicte català" és en realitat un conflicte espanyol, pel qual ens sentim clarament interpelats. Quan Soraya Sáenz de Santamaría surt a la tribuna per bravejar de qui ha fet tot el que s'està fent a Catalunya des del govern de l'Estat, no parla per als catalans, parla per a tota la resta, excloent els catalans. És un advertiment, com ho són les proclames d'Arrimadas, qui ja se sent o si més no es presenta com la legítima presidenta del govern de l'Estat a Catalunya.

Les eleccions catalanes del proper dijous ens arriben aquí, a les Illes, fins al moll de l'os, toquen el nostre viu. I no ho fan com podrien fer-ho unes eleccions autonòmiques qualsevols al País Valencià, per posar un exemple igualment veí i amb el qual compartim també llengua i cultura. Ens afecten infinitament més perquè, precisament, el govern de l'Estat s'ha pres el "conflicte català" com una prova de laboratori, un advertiment o, millor dit, una manera d'escalivar –'avant la lettre' qualsevol comunitat autònoma que vulgui exercir els seus drets d'autonomia.

Líders socials i polítics a la presó (això, com diu Soraya, ho han fet M. Rajoy i el PP), càstigs a la desobediència, desintoxicació a dojo, intervenció dels mitjans de comunicació, cultura intervinguda, programes per defensar un trilingüisme que com sabem aquí només vol dir acabar amb la normalització lingüística, acusacions d'adoctrinament a les escoles i un llarg etcètera, tot per a aconseguir un vertader adoctrinament. Per no parlar de la Llei de símbols que va instaurar Bauzà a les Illes la passada legislatura i que és avui imposada a Catalunya via el braç executor que és la Junta Electoral Central (Central en majúscules). Això de veure tallar les barbes del veí, és avui aquí a tocar.

stats