05/07/2022

Balears S.A.

3 min

Avui parlaré de les elits del país: dels Barceló, Riu i Escarrer, entre molts altres. Ells tenen els seus orígens a la Revolució Turística dels anys seixanta del segle XX. I és que, tal com diu Joan Amer, aquesta classe dirigent vinculada a l’hostaleria fou, en bona mesura, de nova planta. La seva cultura empresarial es basà en el tarannà comercial i industrial ja existent, però, molt especialment també, en les relacions morals premodernes i les maneres de fer agràries. Al cap i a la fi, molts dels nous hotelers, empresaris d’oportunitat finançats pels majoristes turístics, eren fills de la pagesia.

Així, a les darreries del Franquisme es va produir una redistribució del poder entre les elits del país amb l’ascens de nous agents vinculats al 'sol i platja'. Aquests passaren a compartir el lideratge moral i econòmic de l’illa amb la burgesia preexistent: els terratinents, petits industrials i els grups polítics tardofranquistes, tots imbricant-se entre ells en un cúmul d’interessos comuns. A aquest còctel s’hi van sumar, a partir de la Transició, una part de les classes mitjanes vinculades als sectors progressistes del país (abogats, arquitectes, professors universitaris…). El paper d’aquests darrers fou clau, perquè en el procés de redefinició de les relacions de poder, van donant-li una pàtina democràtica i liberal a tot plegat. La Transició enllaçava així amb les estructures socials del poder dictatorial preexistent.

Amer, estudiós del lobby hoteler, descriu el nostre empresariat a la seva tesi doctoral. Així, ell afirma que, tot i ser un col·lectiu heterogeni –format tant per grans empresaris que controlen desenes d'hotels (molts d’ells fora de l’illa) com per petits hotelers independents– es dona una forta unitat empresarial en la seva projecció pública. D'aquesta manera, els posicionaments de les grans cadenes, com Melià o Riu, són les que tenen més impacte social. Convé recordar que el Govern de les Illes Balears disposa d’un pressupost de 4,600 milions d’euros. Segons la revista Forbes els germans March (2.500 milions), Miquel Fluixà o Gabriel Escarrer (1.100 milions respectivament) són les grans fortunes del país. Qui té el poder a Mallorca?

En aquest sentit, no es poden negar les complicitats existents entre bona part dels hotelers i partits com el PP o Vox. Recordem, si més no, figures com l’eivissenc Abel Matutes o el mallorquí Simon Pedro Barceló (del grup Barceló), ambdós alts càrrecs del PP als anys 90. Sense oblidar Gabriel Cañellas, president de la CAIB entre 1983 i 1995 (vinculat a la família Salas i a Salinera Espanyola) o Jeroni Albertí (cunyat i soci de Gabriel Escarrer), fundador d’Unió Mallorquina i president del Consell General Interinsular (1979-1982).

A més, aquestes elits tenen un control del poder mediàtic (diaris, televisions privades, etc.). Són els casos de les famílies Serra, Farrús o Barceló, però també de l’Església, entre d’altres. Com diria el gran historiador Josep Fontana, l'existència d'una xarxa de mitjans de comunicació que es troben en la seva majoria en mans de la dreta –o, en els millors dels casos, sotmesos als interessos personals dels seus propietaris– així com a la pressió dels grans anunciants que els sostenen, fa que es generi un biaix constant en la informació que arriba a la ciutadania favorable als poderosos. L’oligarquia del país, doncs, decideix de què es parla, com, quan i per què.

Ara bé, aquests grups dirigents lideren el país? Sens dubte. Però disten molt de ser aquesta burgesia, mecenes, filàntropa i culta, que es dona al País Basc o Catalunya. Són, més bé, una mena de lobby de pressió, immobilista, que no va d’estridències ni dogmatismes mentre se’ls garanteixi el benefici temporada rere temporada. Els nostres hotelers, doncs, ignoren tot allò que vagi més enllà del seu redol. Al cap i la fi, els doblers són molt covards, no? Deixen així els professors, botiguers i missers que juguin el seu paper. Que parlem del país, d’educació, sanitat i turisme. Que ens impliquem en el teixit associatiu i facem de petit grill a tertúlies i conferències. Així, tots contents. Perquè les elits del país saben perfectament que el model econòmic i les relacions de poder no les posen en dubte quatre lletraferits.

Joan Pau Jordà és professor

stats