OPINIÓ
Opinió 07/05/2020

Les baldufes i el Google Classroom

3 min

Professor i escriptorFa no gaire, i per qüestions que no venen al cas, manejava un document digital on apareixia un parell de vegades la paraula 'baldufa'. No era un document de la memòria local de l’ordinador sinó de Drive, que deu ser la forma més universalment utilitzada d’això que en diuen “el núvol” i que és la que ens ofereix el senyor Google. Poc després, vaig patir l’assalt de les baldufes de zirconi: anuncis de baldufes de la marca canadenca ForeverSpin varen començar a interrompre les meves lectures d’articles de premsa al mòbil, sense gaire distinció de llengua ni de color polític del mitjà. Tots hem après que la publicitat se’ns 'customitza', per fer servir un altre mot de lletjor insuportable, però vull que entengueu que no havia escrit 'baldufa' a cap xarxa social, que ja sabem que són públiques, ni havia visitat cap pàgina web de baldufes que em pogués captar amb les seves galetes. Les baldufes eren a l’espai estrictament personal de les meves carpetes del Drive. A tot estirar, m’havia fet una còpia del document en format processador de textos i me l’havia enviat a mi mateix: una acció que tampoc no surt de dominis suposadament inviolables. I una cosa més: les 'baldufes' no eren a cap títol, ni a l’assumpte de cap missatge, sinó que navegaven de manera bastant anònima per un document de milers de caràcters. El senyor Google no ens veu només quan ens movem per les pàgines dels altres, ni es limita a prendre nota de les nostres piulades més ocurrents. També ens escolta, amb l’atenció més minuciosa, quan parlam tots sols. Si hi voleu veure la part positiva, ens entén perfectament quan parlam la nostra llengua desvalguda.

He de dir que el primer que va copsar la meva atenció no va ser la imatge de la baldufa, que no vaig identificar immediatament, sinó el material que l’anunci pregonava: el zirconi. El zirconi em resulta familiar per una antiga història que tampoc no ve al cas (disculpau que avui tantes coses no venguin al cas). És un metall (posició 40 a la taula periòdica) dur i de gran resistència a la corrosió, que es fa servir, per exemple, per a reactors nuclears. Vull dir que el que m’enviaven era publicitat de baldufes d’alta tecnologia: la mena de baldufes que només poden interessar a algú amb un interès previ en la baldufologia. És publicitat que afina el tir. Completaré la història dient que vaig comentar el cas en un grup de WhatsApp reduït, un dels membres del qual, com a mínim, va començar a patir l’atac de les ForeverSpin de zirconi just després de l’intercanvi de missatges amb la paraula 'baldufes'. I un grup de WhatsApp no deixa de ser un espai bastant privat. Es veu que el sr. Google i el sr. Facebook, altrament dit sr. WhatsApp, col·laboren a l’hora d’entretenir-se inspeccionant tot allò que deixam escrit pels núvols.

Aquests dies tothom parla de l’escola en línia: de l’escola en línia que es fa durant el confinament actual i de la que diuen que haurà de ser la meitat de la docència a partir del setembre. Els que no sou del gremi potser no ho sabeu, però les eines estrella de l’educació a distància són les de Google: les carpetes de Drive per compartir elements i el gran invent del Google Classroom. Us puc certificar que és instrument molt ben parit: disseny molt nítid, comunicació eficaç amb el grup, facilitats per organitzar bé tasques i materials, ús còmode d’enllaços i adjunts, espai per al lliurament de feines, per a la correcció, per a les notes, per al registre de feines fetes, etc. I tot gratuït, amb gran capacitat d’emmagatzematge i sense publicitat: és a dir, els anuncis no apareixen al Google Classroom, entre un exercici i un altre del professor de matemàtiques. Les carpetes de Drive, a més, són el recurs més freqüent dels centres perquè el professorat comparteixi informació, com potser succeeixi (ho desconec) en altres sectors de l’administració.

Així doncs, tenim el sistema educatiu lliurat als que em miren les baldufes, una externalització massiva i sense concurs, perquè Google no ens ho cobra. L’empresa diu que no hi ha cap rastrejament al Google Classroom. És possible: Google Classroom deu ser la inversió que fan perquè els alumnes creixin acostumats a la idea que no hi ha altre núvol que aquest. Ja tendran temps de rebre anuncis perfectament customitzats. En tot cas, no estaria bé que les administracions educatives desenvolupassin plataformes públiques d’ensenyament en línia tan bones com el Google Classroom? Els que són del gremi saben que a casa nostra ha estat possible desenvolupar una eina tan complexa i amb tantes funcionalitats (quina altra paraulota!) com el Gestib. Ho deix aquí, apuntat: els que ho poden impulsar que ho impulsin i els que ho sàpiguen fer que ho facin.

stats