Ayuso hi torna
El decret d'estalvi energètic del govern d'Espanya ha donat aire (condicionat, he he) a la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. A la lideressa li ha faltat temps per postular-se novament com la rebel a un govern, el de Pedro Sánchez, que només cerca —com sap tothom— la ruïna i la tristor de la ciutadania. “Madrid no s'apaga”, ha clamat la presidenta, amb la seva capacitat per fer frases d'impacte. I ha afegit: “Això [les mesures d'estalvi energètic] genera inseguretat i espanta el turisme i el consum. Provoca obscuritat, tristesa, pobresa”. La presidenta madrilenya no perd ocasió d'expressar com li arriba a semblar d'indecorós que la gent sigui pobra.
Són els mateixos arguments barats del discurs contra les mesures antipandèmia, i que li van valdre a Ayuso una majoria absoluta i el lideratge indiscutit del PP de Madrid. Es repeteix, a més, la circumstància que esgrimir-los no tan sols li permet plantar-se davant de Sánchez, sinó també marcar perfil propi dins el PP i desmarcar-se del líder, que aleshores era l'inepte Casado i ara és el relliscós Feijóo. No sembla que Ayuso es plantegi fer caure també Feijóo, però en tot cas emet el missatge que segueix en peu de guerra contra qui convingui, i que tot el que no mata el seu lideratge el reforça. Ni que sigui agafant la bandera del negacionisme, ara contra el canvi climàtic, amb el fals pretext de l'economia i la creació de riquesa (fals perquè la riquesa, ella i el seu germà, la fan d'una altra manera). Després vindran els cants a la llibertat, al criteri propi i a l'alegria de viure, i serà cosa de veure quant de temps tarden a fer-li els cors a Ayuso els progres de torn, que també fa temps que es van tirar a l'esquena la idea del bé comú.
