SORTIDA D'EMERGÈNCIA
Opinió 05/06/2020

Per avall no hi ha sostre (però per amunt tampoc)

Sebastià Alzamora
3 min

EscriptorCelebrar mil deu números, com fa avui l'ARA Balears, és millor que celebrar-ne mil, per dos motius. Un, que no ho fa ningú, i per això mateix és més gustós: per ser com els altres, sempre hi som a temps. Però, segon i més important, perquè mil deu números ja són deu més que només mil. Les feines, els amors, la vida, transcorren de dia en dia, i cada dia més (cada número més) és, objectivament, un guany.

La història també passa cada dia: contra la tendència a l'abús de l'expressió “un dia històric”, que s'ha acabat fent servir per mirar d'enaltir qualsevol cosa, hem de recordar que cada dia és històric. Tal vegada una de les maneres més eficaces de constatar-ho és aprofitar quan un mitjà de comunicació celebra una efemèride, com aquesta, per mirar cap enrere –no necessàriament sense ira.

Que les Balears són un laboratori no tan sols s'ha convertit en un tòpic sinó que, a més, és cert. Gairebé tot el que succeeix al món ha succeït aquí abans i continua succeint mentre es produeixen nous fenòmens en paral·lel: des de la corrupció política i empresarial fins al canvi climàtic, des de la bombolla del lloguer turístic i l'especulació amb el sòl i l'habitatge fins a la massificació i la depredació abusiva dels recursos naturals, des de les desigualtats socials cada dia més pronunciades fins a l'arribada de migrants il·legals, des de l'eclosió de la ultradreta (amb la seva incansable promoció de l'odi i la fractura social) fins a l'aparició dels primers casos de coronavirus a l'estat espanyol. Tot el que passa aquí és dolent? No, tampoc no és necessàriament així: Balears també es pot mirar com a país, i aleshores veiem que es caracteritza (feliçment) per la convivència de persones i grups humans procedents d'arreu del món, que és un indret privilegiat per a la investigació, la recerca i el desenvolupament d'indústries i conreus (això ha estat un rampell d'optimisme), que posseeix –des del segle XIII fins avui mateix– una riquesa cultural de primer ordre, començant pel fet de ser un dels puntals de la cultura catalana, que la cohesió i la solidaritat entre les persones que hi vivim (com s'ha vist darrerament, en les torrentades o en l'epidèmia) és molt més alta del que alguns voldrien.

Ho podem resumir dient que el passat immediat de Balears (els darrers set anys, de quan l'ARA Balears es va començar a publicar fins avui) és ple de motius per al pessimisme, però que el present continua tenint potencial: per millorar o per anar a pitjor, clar. Això dependrà de nosaltres, no només, però sí principalment. Fa set anys ens trobàvem, des del punt de vista polític, en el moment més baix que han viscut les Balears dins la democràcia, és a dir, en la legislatura de la presidència del grotesc Joserra Bauzá. Després hem millorat en aquest aspecte, tot i que també estem lluny de poder tirar coets. Tanmateix, fa set anys molts haurien dit que era impossible encadenar dues legislatures de governs d'esquerres i això és el que ha succeït. Aquests mateixos també afirmaven que era impossible que l'ARA Balears aguantàs ni un any. Ara afirmen que no és possible canviar el model econòmic de Balears (no suprimint el turisme, sinó millorant substancialment la manera d'explotar-lo, i diversificant-lo amb altres activitats productives), però sabem que tornen a equivocar-se. Els valencians tenen una magnífica dita fatalista: per avall no hi ha tetxo, afirmen (permeteu-me el barbarisme). Cal afegir que per amunt, afortunadament, tampoc. Sobretot si les coses es fan a partir del civisme, el respecte mutu, el respecte a l'entorn, l'educació i una mica de coratge i d'alegria. Ja que tant podem fer una cosa com l'altra, posem les messions per anar cap a millor. I que l'ARA Balearsfaci, com a mínim, no 1.001 números més per explicar-ho, sinó 10.101, que, a més, és un número capicua.

stats