Tot per l’audiència

Telecinco ho ha tornat a fer. Aquest cop li ha tocat a la denúncia d’una víctima de violència domèstica, episodi en el qual ha acabat intervenint en directe fins i tot la ministra d’Igualtat. D’un programa que aconsegueix una audiència milionària, segur que alguna persona agredida en traurà algun profit, però Telecinco no és una ONG que mira per les dones, sinó una màquina d’aconseguir audiències a base d’emetre a tota hora i des de fa anys programes on anar a explicar un drama personal entre humiliacions té una tarifa. Són programes que viuen del més íntim de la gent, de les seves debilitats, dependències i fracassos vitals, tot barrejat amb els diners, la ignorància, el sentimentalisme i l’agressivitat verbal. Són espais que ens conviden a mirar pel forat del pany, amb la seguretat que no serem vistos i ens sentirem superiors. Per això, l’índex d’audiència acostuma a ser inversament proporcional a l’alçada en què queda el llistó de la moral col·lectiva.