Atrevir-nos a pensar
Fa uns dies, la senyora Carmen Planas, presidenta de la Confederació d’Associacions Empresarials de Balears, reclamava el rescat econòmic de les Illes Balears al govern de l’Estat. Deu haver entès que hi ha assumptes que no es poden carregar a les beiasses del govern regional. Prou se l'ha volgut maltractar des d’associacions vàries i des de l’oposició (i fins i tot des dels companys de govern), que CAEB ha optat per adreçar les seves exigències a Madrid –al Madrid governat pel PSOE, s’ha d’entendre.
Fins ara, tot normal. Qui podria retreure a la senyora Carmen Planas un gest que, a més, inclou explícitament la preocupació per l’atur? Com a cap de les associacions empresarials de la regió, és ben segur que disposa d’un bon mirador, d’una talaia que li permet abastar un panorama molt més extens i complex que el del moment present. El càrrec implica veure-hi més lluny. Altrament, poca cosa podrien aportar aquestes associacions a l’economia regional.
Essent així, podria estranyar que l’amplitud del panorama no inclogui possibles solucions que es puguin adoptar des d’aquí mateix. Tenim prou experiència del tracte intempestiu, arterós, dels governs centrals, dedicats sistemàticament a l’espoli del nostre país, petit però molt productiu, i a fer befa de les nostres necessitats. En conseqüència, seria interessant que els grups de poder que tenen força per pressionar el govern central s’atrevissin a imaginar una altra solució més justa, més pràctica, sense interposicions –tan costoses.
Plantejades així les coses, aquests grups de poder tindrien, sens dubte, el suport d’altres grups amb els quals ara sembla que no es podrien entendre mai. Just de posar en comú alguns principis de lògica comptable, les qüestions d’enunciat altisonant es posarien al nostre abast –mental– i començarien a rodolar per la quotidianitat d’aquest país insular. Als illencs ens perd, sovint, la nostra incapacitat d’atrevir-nos a pensar sense línies vermelles.
