22/03/2021

Associació Trumpiana de Majories Amenaçades

2 min

Generalment són homes, blancs, cisgènere i heterosexuals. Són de classe mitjana i alta. La seva religió, més o menys practicada, sol ser la cristiana. No han viscut cap guerra, però sí que han heretat els privilegis i les misèries, morals i materials, que les guerres deixen. S’han pogut guanyar la vida amb una feina digna. Segurament s’han casat, alguns d’ells s’han divorciat i bona part ha arribat a tenir fills. No han hagut d’emigrar per sobreviure. No han hagut de plantejar-se si dedicarien els seus esforços a la criança dels infants o a les tasques de la llar perquè la seva parella pogués desenvolupar la seva carrera professional. Han tengut comptes al banc més aviat estables, han tengut veu als llibres, als tribunals i als mitjans de comunicació. Han decidit qui podia parlar i escriure, i sobre quins temes. Ells han fet les lleis electorals i han decidit, en efecte, qui votaria i qui no. Ells han plantejat les preguntes que es proposen de respondre la ciència i la medicina, ells han elaborat els llistats de polítics, científics, pensadors i ciutadans dignes de recordar. Ells han dissenyat els sistemes de pensions i han traçat damunt els mapes els límits de les fronteres. Ells han decidit què diferenciava l’abús sexual de la violació, fins quan es podia avortar, quines havien de ser les penes per a qui atonyinava la seva esposa. Ells han ostentat el poder.

Hi ha, però, qui comença a discutir-ho. No com un gest en contra d’ells, sinó a favor de tota la gent que ha hagut de patir desigualtats perquè ells poguessin viure així: les dones, la gent racialitzada, els pobres, els marietes, els bords, les persones trans, les minories religioses i les lingüístiques, els forasters, els pàries, els esguerrats, els vells. Són persones que pensen, que parlen, que escriuen, que s’organitzen i que, pesi a qui pesi, han decidit passar a l’acció. Aconsegueixen, de tant en tant, obrir alguna escletxa entre les butaques numeràries del poder. Evidencien que les coses es poden fer d’una altra manera.

És per això que sembla que el primer col·lectiu ha decidit prendre forma jurídica i erigir-se en l’Associació Trumpiana de Majories Amenaçades. Com Donald Trump, defensen que són víctimes d’una persecució progressista, que ells també volen un Dia de l’Alliberament Heterosexual, que els homes cisgènere també pateixen violència “domèstica” i que el feminisme és una amenaça per a la igualtat. Que avui està amenaçada com mai la unitat indissoluble de la seva Pàtria. Alguns d’ells fan broma sobre pintar-se la cara de negre per a així, diuen, poder demanar no se sap quines subvencions. Es queixen que ara els amenaçats són ells, i jo no em puc deixar de demanar com de podrida ha d’estar la teva posició al món perquè, per tal que tu puguis continuar fent vida, altres persones hagin de renunciar a tenir un lloc en societat.

Associació Trumpiana de Majories Amenaçades, serà millor que us prepareu: les minories som majoria i hem arribat per qüestionar-ho tot. També el vostre victimisme.

Sebastià Portell és escriptor

stats