Assetjar mediàticament menors, la nova frontera

BarcelonaSoc prou gran per haver crescut en l’època que el mètode Montessori convivia amb la doctrina, pedagògicament discutible, de la cleca a temps. Vox i els seus intel·lectuals, amb perdó per l’oxímoron, advoquen pel retorn del calbot educatiu, o així es desprèn del mitjà afí al partit ultra Estado de Alarma, on Javier Negre instava els pares de dues adolescents de 12 i 13 anys clavar-los “una hòstia”, ja que les acusen d’haver-se inventat una agressió sexual grupal (ocorreguda presumptament en una casa abandonada de Burjassot). El més greu és que la col·laboradora Cristina Seguí ha estat distribuint vídeos on entrevista (o més aviat assetja) les dues menors d’edat, sense pixelar-les i donant informació que permet identificar-les. Per sort, la secció de delictes d’odi de la Fiscalia Provincial de València ha obert diligències contra la periodista i Facua també l’ha denunciat, en aquest cas davant l’Agència de Protecció de Dades.

A l’espera que es dilucidin els fets sobre la presumpta agressió sexual, queda clar que l’extrema dreta està intentant canviar algunes regles bàsiques del joc. Que un d’aquests canvis passi per posar menors en el punt de mira, a cara descoberta, hauria d’alertar tothom. Això es fa, a més, per convertir l’anècdota en categoria i estendre l’ombra del dubte a totes les denúncies de delictes sexuals. Perquè, no cal dir-ho, a Negre i els seus acòlits els preocupa molt més el percentatge residual de falsos testimonis que no l’immensíssim gruix de casos tristament fonamentats. És com en aquell cas de la denúncia d’agressió homòfoba que va resultar pràctica masoquista consentida: només calia veure qui hi sucava pa (i quanta salsa deixaven al plat si l’homofòbia s’havia acreditat). Aquí, el mateix. Si per mantenir el discurs cal escarnir dues nenes, cap problema. La cultura de Vox —perdó pel segon oxímoron— i els seus acòlits ha naturalitzat el discurs de l’odi, però ara intenta violentar una nova frontera atacant menors. Caldrà estar atent a com es resolen les actuacions de la Fiscalia i de Facua. Ja que ells són tan amants de la capacitat instructiva de la surra, a veure si una hòstia (judicial) a temps evita mals majors.