Assemblea sobirana del Barça
El duet Joan Laporta - Eduard Romeu havia dominat l’assemblea de compromissaris del Barça a plaer fins que els socis no van voler endeutar el club en 1.500 milions més en una votació contra rellotge, molestos perquè el càlcul del temps semblava portar-los a votar que sí amb urgències històriques. I això que l’amic Joan havia sortit al rescat dues vegades. Laporta va tenir cintura i va somriure: “Teniu raó”. Aplaudiments.
El president del Barça va fer de Jan en la versió de gat vell que es permet contenir les emocions del jurat popular en el judici sumaríssim a Josep Maria Bartomeu en què, de fet, va consistir tota l’assemblea després d’una setmana d’escalfament dels ànims, en què havíem sabut, fins i tot, que anar al Camp Nou tenia els seus riscos. El primer soci que va parlar va etzibar-li: “Jan, què més vols? Porta’ls a judici”, i Laporta va contestar: “Vull més proves. Jo he passat per aquí, no vull que la gent pateixi”. I Romeu va fer palanca amb els números que anava presentant per deixar que parlessin ells solets en la seva rotunda gravetat. Només li va faltar dir allò de “No hi ha més preguntes, senyoria”. Això sí, el vídeo de l’Espai Barça deia que “el millor club del món necessita un estadi a l’avantguarda de la tecnologia”. De moment, si a l’assembla es votés amb un botó i no amb paperets ja faríem un assaig d’avantguarda tecnològica.
El president va portar l’assemblea preparada al mil·límetre, inclosos els eufemismes: a l’espera d’una qualificació presumptament delictiva, a la gestió de Josep Maria Bartomeu se l’anomenava pel seu efecte: “empobriment”. Empobriment fa curt, seria més exacte fallida moral i econòmica.
L’assemblea continuarà. Laporta hi haurà de posar més cintura, més somriures i un altre cronòmetre.
