I AQUÍ

I ara vindran les deu plagues bíbliques

Fantasma. Hernando pronosticava les deu plagues bíbliques que cauran sobre aquesta Espanya única i indivisible si Sánchez governa amb el suport dels “radicals independentistes” i dels “vells amics d’ETA”. Pedro és president. No ha passat res, per ara. Creuem els dits perquè potser tinguem més sort que els esclaus israelites i els catalans podrem sortir d’Espanya lliurement, cosa que no va succeir a l’antic Egipte. “Retiri la moció si li queda dignitat”, clamava un home dominat per la còlera, barroer fins a l’extrem de recordar a Margarita Robes que es va equivocar en condemnar un home per violació. Excessiu. “No ens humiliaran”, “em sent orgullós, molt orgullós de ser del Partit Popular”. I la bancada es va posar dreta i començà a fer mamballetes i mamballetes. Només va faltar que es posassin a cridar com bojos allò de “Rafael, queremos un hijo tuyo”. Orgullós de què? De ser el portaveu al Congrés d’un partit que funciona com una trama criminal pràcticament des dels seus inicis. Cas Gürtel. Hi ha una sentència judicial. Que s’atreveix a dir que el seu govern és seriós i impecable, patriota. Patriota ja ho sabem, que ho és. Que insisteix a defensar Rajoy perquè és honrat. Honrat o amb els ulls embenats? Un partit que ha contribuït a fracturar un poble com el català, que ha consentit que Catalunya tingui un president a l’exili, Carles Puigdemont. A Espanya ara hi ha presos polítics i polítics a l’exili. Un portaveu que titlla Rivera de deslleial perquè es va negar a controlar TV3. Això es diu censura. La resta, retallada dels drets fonamentals. Si Rajoy tingués dignitat hauria dimitit i no es presentaria com una víctima. No som beneits.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 20/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF