Ja han començat les maniobres paramilitars dels hotelers per desbordar la línia Maginot traçada en forma de llei turística pels ecosobiranistes. L’objectiu està en línia amb la política de l’elit del ram, el creixement i la consolidació dels grans grups i l’empobriment de la societat illenca. Establir una relació de causa-efecte seria una maldat? Si és així, hauríem de començar a desfer malentesos, perquè una societat en procés de desfeta dels llaços de solidaritat, un país que se sent immers en la injustícia social permanent, pot esdevenir una bomba de rellotgeria. Quan els poders polítics de la dreta sargeixen lleis repressores de les llibertats, és que s’ensumen cosa.
Hem caigut en el parany d’aquesta espècie de felicitat artificial que és el turisme tal com avui es practica a Mallorca i Eivissa. Fins i tot la gent més compromesa amb aquest país es mostra a favor del turisme civilitzat: ço vol dir el turisme tal com el coneixem avui, prescindint d’algunes clapes salvatgines. Magaluf, Platja de Palma..., és a dir, zones que concentren els roïssos d’aquest fenomen, dels quals també hi ha qui treu profit. És com a la matança del porc. Per turisme civilitzat entenem els vacacionistes que no fan gaire renou, que no es relacionen violentament amb els aborígens o els serveis en general, des de prostitutes fins a xefs de cuina.
Però, és així, realment? El problema, un cop eliminades les clapes salvatges, continuaria present, perquè la civilitat o la incivilitat del turisme no el determinen les persones i els seus comportaments personals, sinó l’organització general. L’estat general de coses ja és incivilitzat: pel nombre d’aquestes persones, pels desplaçaments que provoca, pel consum de territori, pel malbaratament d’energia i dels recursos naturals. La destrucció del medi és en benefici d’uns quants i per a la supervivència rònega de la majoria.
Necessitam governs i governants capaços de posar sostres, rebaixant-los dràsticament: sostres turístics, poblacionals, de circulació de vehicles, de vols; un govern que sàpiga negar l’entrada als nostres ports als creuers, que transporten gent d’aquesta que va als creuers –i no és una redundància: són els mateixos vulgars dels ressorts, de les motos nàutiques, etc.
I ara, quan tot recomença, és un bon moment per començar.
