OPINIÓ
Opinió 15/03/2020

Ara la prioritat educativa ha de ser la salut

i
Joan Miralles
3 min

SociòlegReconec que som dels qui quan començà a parlar-se del coronavirus era escèptic sobre l’impacte que tendria en les nostres vides. Erròniament, pensava que seria com la grip aviària quan l’alarma de pandèmia mundial no va passar d’això, d’alarma. Vaig adonar-me que m’equivocava quan el virus es va escampar arreu del planeta però, sobretot, quan una gràfica molt clara ens advertia que la situació d’Itàlia és la mateixa que patirem nosaltres d'aquí a unes setmanes si no prenem mesures dràstiques i urgents.

No vull entrar a discutir si el govern central i/o autonòmic ha estat negligent no prohibint els actes massius fins ara, aigua passada molí no mou. El que és important és que des d’avui mateix evitem generar riscos innecessaris i, sobretot, que posem tots els mecanismes possibles per evitar el contagi i la propagació del virus. Per això, em costa d’entendre que des del Govern s’enviï els alumnes a casa i no els mestres i professors. Sobretot perquè l’excusa que es dona no té ni cap ni peus.

Voler evitar que els nostres alumnes perdin matèria és lloable, però no la manera com es vol fer. Potser som un malpensat, però més que per donar continuïtat a les classes, sembla que s’actua per por de rebre crítiques. Puc entendre que molts pares es vegin desbordats per la situació, fins i tot que en alguns casos vegin en la quarantena unes vacances pagades per al professorat, però no és aquest el cas. Ningú posa en dubte que hàgim de continuar amb la nostra tasca docent, però volem fer-ho sense riscos innecessaris per a nosaltres i el conjunt de la societat. Perquè és exactament el mateix enviar correus, posar o corregir activitats o gravar un tutorial des de ca nostra que des del nostre centre educatiu, que és bàsicament el que farem.

Enviar el professorat als centres es contradiu amb les recomanacions que fa el govern central i l'autonòmic de promoure sempre que es pugui el teletreball. Resulta sorprenent que, tenint un professorat que ja té les eines per poder treballar des de casa (Moodle, portal del personal, Xestib, aula virtual...), es posi en risc la seva salut per a no ferir susceptibilitats. Ara no és o no hauria de ser l’hora dels populismes, és el moment de mitigar al màxim els contagis per evitar la saturació del sistema sanitari. Per això, convé no oblidar que també el professorat té família a qui poden contagiar i que, consegüentment, com la resta de treballadors, sempre que puguin han de fer feina des de casa.

Treballar en despatxos petits amb només 40 cm de distància entre cadira i cadira és jugar amb foc innecessàriament. Una mesura per evitar el risc pot ser la de disgregar-nos pel centre en aules i sales. Malauradament, no tots els centres estan equipats amb ordinadors a bastament i no són pocs els que, com el meu, tenen més de 100 persones fent-hi feina, entre professors i personal no docent. Vaja, que serà difícil no topar-se els uns amb els altres.

Potser estic paranoic perdut, però faria cas dels xinesos que, amb mesos d’avantatge, ens recomanen ser dràstics per unes setmanes per evitar mals majors. És cert que la nostra societat i cultura no és com la de la totalitària Xina comunista, però podríem seguir l'exemple de països culturalment propers com Itàlia, que ens duen dies d'avantatge. Poder anticipar-nos a partir del seu exemple pot ser clau per evitar els errors que puguin haver comès. En aquest sentit, els col·legues i amics que tenc allà em diuen que els debats que ara tenim són si fa no fa els mateixos que feien ells fa dues setmanes i que ara tothom té ben assumit que han d’evitar sortir dels domicilis sempre que puguin.

Sense entrar en psicosi col·lectiva, si no és imprescindible, tots hauríem de mirar d’evitar els espais concorreguts durant unes setmanes. No només els professors, sinó tots aquells que no siguin imprescindibles per evitar el col·lapse del sistema, especialment el sanitari. És cert que l’impacte econòmic i social serà enorme, però més ho serà si no prenem mesures ara que encara que hi som a temps. En qualsevol cas, la salut ha d’anar per davant de tot.

stats