Aquesta vaga

Perdonin-me si no ho entenc, això de la vaga de Renfe. Tothom té dret a vaga, excepte els autònoms, ja ho sé. Però quin és el motiu de la vaga dels treballadors de Rodalies? Pel que llegeixo, “temen pels efectes d’un possible traspàs de Rodalies a la Generalitat” perquè, diu Luís Moyano, portaveu del Semaf, “vuit de cada deu conductors de trens són de fora de Catalunya i una desintegració de Renfe faria perillar la tornada d’aquests empleats al lloc d’origen”.

La Generalitat ja ha dit que no, que això no passaria, però la vaga continua. No ho entenc. I de tota manera, i si passés? M’ho miro des del punt de vista de qui no té feina segura, de qui, com els lampistes, se la juga cada dia, perquè el client pot no tornar-te a trucar o pot no comprar mai més un dels teus productes: ja sigui un llibre o un tornavís. Per tant, diria que em sento molt més “flexible”. Ets empleat d’una empresa que no ven luxe, per entendre’ns. Fas –en fi, deixem-ho així– que tothom pugui arribar a treballar. Fent vaga pels teus drets laborals, sense respectar els serveis mínims, lesiones els deures laborals dels altres, i això els fa perdre drets. L’empresa potser passarà a mans de la Generalitat, cosa que no estaria gens malament, pensem els usuaris. I els treballadors, que treballen aquí, pateixen per si no podran tornar al lloc d’origen.

És una frase, aquesta, que fa somriure. Els conductors dels trens pateixen per si no podran tornar al lloc d’origen. Benvinguts al club. Patir per si no podran tornar al lloc d’origen és el que estan fent, justament, tots els usuaris de Rodalies, avui i ahir i abans-d’ahir i l’altre...