Abans d'ARA
Opinió 27/07/2021

Apel·les Mestres (1936)

Peces històriques triades per Josep Maria Casasús

L’Esquetlla de la Torratxa
2 min
Apel·les Mestres (1936)

Necrologia sense signar publicada en el setmanari 'L’Esquella de la Torratxa' (14-VIII-1936), revista satírica tutelada en aquells primers temps de la guerra espanyola pel dibuixant Josep Alloza (Bujaraloz, Saragossa, 1905 - Barcelona, 1990). La mort d’Apel·les Mestres (Barcelona 1854-1936), poeta, dibuixant, músic, traductor, autor teatral i jardiner aficionat, va tenir lloc el 19 de juliol del 1936 -ha fet, doncs, 85 anys-, un dia infaust en una Barcelona commocionada i atemorida pels combats entre militars rebels i forces lleials a la República. A l’enterrament només hi van assistir els més íntims. El primer periòdic que va donar la notícia de la mort d’Apel·les Mestres va ser 'La Vanguardia' amb una necrologia publicada el 22 de juliol del 1936, primer dia en què tornava a sortir el diari (article reproduït en aquesta secció el 22 de juliol del 2016). Després de l’èxit del poemari 'Flors de sang', inspirat en la Gran Guerra i traduït al francès, anglès i flamenc, altres obres d’Apel·les Mestres van ser traduïdes a diversos idiomes.

L’any 1854 va néixer el gran artista Apel·les Mestres enmig d’una de les revolucions més sagnants de les que llavors assolaven el país ibèric, la qual fou el preliminar de la que catorze anys després havia d’enfonsar, si bé d’una manera circumstancial, el despotisme borbònic. El 19 de juliol d’enguany, moria Apel·les Mestres en el moment que Barcelona es batia en un dels episodis més tràgics de la llarga i turbulenta vida de la nostra ciutat. És destí dels barcelonins viure entre el goig i l’esglai, la festa i la barricada, la cultura i la barbàrie, les ànsies de llibertat i les escomeses de la tirania, i en aquest camí que anem seguint qui sap on, no és estrany -per bé que calgui destacar-ho- que Apel·les Mestres, un dels artistes més sensibles, humà fins al moll dels ossos, que ha dibuixat, escrit i cantat els afectes més íntims i l’amor immens envers els petits, els humils, els més diminuts éssers de la natura, hagi obert i clos els ulls entre dues convulsions revolucionàries. No anirem a parlar de l’obra ni de la personalitat del gran artista per ésser ja conegudes a bastament, i per haver estat profusament comentades amb motiu de l’homenatge que li va dedicar tot Catalunya no fa pas gaire. A més, estem massa contorbats per a estampar paraules serenes, única manera de poder parlar amb justícia d’Apel·les Mestres, en aquests moments d’angoixa i d’indecisió. L’Esquella de la Torratxa ha perdut, amb Apel·les Mestres, el seu vell amic, car la història del nostre setmanari està enllaçada, des de llurs començos, amb l’obra de l’eminent artista traspassat.

stats