PREVISIONS

2019 o l’any de l’‘stand by’

El comptador de creixement es moderarà

Hi ha moments en què a l’economista se li demana una xifra. En altres, una data. I només en rares ocasions, les dues coses. Res fa pensar que estiguem ara davant d’un d’aquests moments excepcionals. Encara que acomiadam un any positiu, en què s’han acomplert els pronòstics econòmics, i encetam un nou any amb la certesa que, després de quatre anys extraordinaris, el comptador de creixement es moderarà, la pregunta que cal fer-se ara no és doble.

Està bé demanar-se fins a quin punt es desinflarà l’economia balear el 2019 (la xifra) o quant de temps durarà aquesta tendència a la baixa (la data), en un intent de determinar el grau d’ajust que experimentarà l’economia, a fi d’anticipar-s’hi i d’adaptar, en conseqüència, la producció i el consum. Però no té sentit alimentar el debat amb preguntes dobles que, de retruc, alimenten visions pessimistes que alerten d’una crisi econòmica en un futur pròxim.

La desaccelaració

De primer, perquè la desacceleració de l’economia balear, igual que la de la resta d’economies desenvolupades del nostre entorn competitiu, és quelcom esperat, atès l’esvaïment gradual de vents de coa favorables que, com la intensa caiguda del preu del petroli, la compressió dels tipus d’interès i la recuperació econòmica global, han alimentat fins ara el creixement, per la via de les exportacions, especialment de serveis turístics.

De segon, perquè el ritme de creixement mitjà del PIB balear des de l’inici d’aquesta fase de recuperació ha estat superior al de la mitjana de la darrera expansió i tot suggereix, per tant, que la desacceleració que patirà l’economia el 2019, i que podria situar l’economia a l’entorn del 2,3% (vs 2,7%, 2018), no fa altra cosa que normalitzar el ritme de creixement i fer-lo més sostenible a mitjan termini.

Inversió empresarial

De tercer, perquè el comportament de la inversió empresarial, que és el component que millor determina el nivell d’activitat futur, és a hores d’ara més dinàmic que l’observat en fases anteriors de final de cicle. Un fet, al qual cal afegir les perspectives favorables de creació d’ocupació i recuperació progressiva dels salaris.

Sembla raonable afirmar, doncs, que encara hi ha marge per a un recorregut positiu de l’actual cicle econòmic i que, per tant, és erroni interpretar la desacceleració que ens tocarà viure el 2019 com un senyal de final de cicle.

Tanmateix, enmig d’aquest escenari acceptable que dibuixa aquest nou any, i atès que, d’una banda, encara no s’ha trobat la fórmula per suprimir les crisis econòmiques i que, de l’altra, continuaran sent prou notables les incerteses macrofinanceres -vinculades a l’alt nivell de deute i a les temudes tensions inflacionistes- i els riscos geopolítics -associats a l’auge dels populismes, el Brexit i els intents proteccionistes-, tant a dins com a fora de casa nostra, el millor que es pot fer per encarar aquest nou any és aprofitar, i molt, l’ stand by que ens ofereix per canalitzar de manera clara i decidida, entre d’altres, el comportament dolent de la productivitat, el deute públic elevat i la dualitat al mercat laboral.

I és que tot fa pensar que el comportament de l’economia el 2019 s’assemblarà, i molt, a aquells aparells que es troben en mode d’espera o en repòs, quan no estan completament encesos, amb el pilot vermell parpellejant, consumint menys recursos que quan estan en ple funcionament, però més que quan s’apaguen del tot i que es troben a l’expectativa o a l’espera d’alguna altra cosa. En aquest cas, si parlam d’economia, a l’espera d’una nova etapa de creixement caracteritzada per l’abandonament de l’excepcionalitat de la política monetària, per un ritme d’avanç més moderat i per una major dependència dels components subjacents del creixement, com ara la capacitat de cada economia d’acumular capital i treball, però, sobretot, d’aprofitar-los via guanys de productivitat.

Oportunitat

Si s’aprofita aquesta oportunitat que ens brinda 2019, l’economia balear no només podrà continuar estirant els propers anys l’actual cicle econòmic, sinó que estarà més ben preparada per afrontar futures recessions. A temps hi som. No debades, les crisis són el resultat de processos de gestació que duren, a vegades, anys, i el seu desenllaç final no depèn tant de les condicions inicials o de partida, sinó de l’encert o el desencert dels agents econòmics a l’hora d’emprendre decisions que incideixen en la probabilitat que les coses acabin millor o pitjor del que aventuren els pronòstics de principi d’any.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF