Un any de marmotes

Tots recordem la pel·lícula Atrapat en el temps, protagonitzada per Bill Murray i Andie MacDowell. Cada dia, al matí, és el mateix dia que l’anterior. Mateixes persones amb qui et creues i et relaciones, mateixos esdeveniments, mateixos moments. Degut a aquesta pel·lícula s’ha estès l’apel·latiu de dia de la marmota per referir-se a qualsevol situació repetitiva. Doncs avui es compleix un any de 365 dies de la marmota. Estem esgotats d’aquesta rutina. Ens llevem i no ens relacionem amb ningú més que els de casa. Amb la majoria de persones amb les quals parlem que no siguin de la pròpia bombolla (quin nom!) ho fem per videoconferència. Gairebé no podem sortir si no és per fer la compra. Els que treballem anem del llit a la cadira i de la cadira al llit. Els caps de setmana, que és quan es podria anar de compres o a fer turisme, està tot tancat. I amb tants canvis d’horaris i de normativa sobre restriccions, un ja no sap què pot fer i, a poc a poc, es va esmorteint, quedant a casa i desinflant.

Divendres vaig participar en un esdeveniment virtual per a directius. S’hi va dir que si al maig la restauració no es normalitza tindrem un problema seriós a l’economia. El turisme no pot estar més temps aturat. El mateix passa amb les persones. Estem tots esgotats. Llegeixo als diaris que un de cada tres adults ha plorat en algun moment degut a la pandèmia. Em deia una amiga l’altre dia que quan això passi les consultes de psicòlegs i dermatòlegs estaran plenes. Les primeres pels ànims i les segones pels gels desinfectants. Els més grans, que van patir la guerra, ens diuen que això no és res. Que a la Guerra Civil la situació era similar, i amb el patiment dels que tenies al front, amb bombardejos, i durant quatre anys. Sí, esclar que hi ha situacions pitjors. Però això no és un consol. Cadascú pateix el que li toca, i el que estem patint, tot i ser més lleu que un confinament per guerra, és igualment dur i té les seves conseqüències.

Només us puc dir que estem tots igual i que queda poc. Queda menys del que sembla. En uns quatre mesos, la vacunació estarà més avançada i aviat podrem fer vida normal. Mentrestant, feu com Bill Murray. Posats a repetir els dies, intenteu ser cada dia millors en el vostre dia de la marmota. Millors persones, millors pares, millors germans, millors companys. És l’únic que podem fer. I és molt.