CORRENTIA

L’any del gran fracàs

Pràcticament tota la informació turística acaba incrementant una irrespirable sensació de fracàs social. No sabrem mai si, organitzat d’una manera ben diferent, el turisme hauria pogut donar uns resultats positius i sense gaire costos per al país. Però la persistència a explotar els recursos amb violenta avidesa ha estat només comparable a l’espoliació de les colònies: una experiència frustrant, de gust profundament amarg. Cert que l’economia del país ha permès evitar l’emigració i ha creat una mena d’oligarquia turística i una classe mitjana (que la crisi ha fet minvar decisivament). Però se’ns ha ubicat en un paisatge social on semblaria que estam condemnats a substituir les solucions per pedaços que difícilment tapen forats.

Aquest any podria ser decisiu per a l’ampliació de la consciència del fracàs, perquè l’acumulació de les seves manifestacions és particularment aclaparadora. Els límits del fracàs s’eixamplen cada any. Enguany, la invasora ocupació turística de l’interior de l’illa és especialment perceptible. A més, hi ha episodis brutals de violència en l’àmbit turístic. Els recursos hídrics s’han reduït de manera que l’aigua que arriba als grifons d’algunes zones no és aconsellable ni per bullir-hi patates. Es posa molt en relleu que no hi ha capacitat econòmica de les institucions per fer front a les plagues i als vicis que s’implanten a les zones turístiques: ni per garantir el descans de les persones, ara ja reduït teòricament al silenci a partir de les tantes de la nit, com si fos saludable el renou diürn. Es prohibeixen la venda ambulant, les activitats de les massatgistes a la platja, el consum d’alcohol al carrer, però no podem fer complir aquestes normes. No podem garantir el funcionament regular dels aeroports, deixam Palma moltes hores sense taxis, no disposam d’un cos d’inspectors de treball per posar a retxa els nous esclavitzadors..., ni tan sols se’ns acut que les dificultats dels treballadors temporers per trobar un sostre es poden solucionar dignificant els sous.

Se’ns ha escapat de les mans. Ara, el negoci crea problemes que l’economia que genera no pot resoldre. Potser només el turisme podrà posar fi al turisme. Però, després, seria desitjable tornar a començar? O podem tenir la seguretat que faríem les coses encara pitjor?

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF