De la introducció de Josep Maria Miquel i Vergés (Arenys de Mar, 1905 - Mèxic, 1964) a la seva antologia La premsa catalana del vuit-cents (Editorial Barcino, 1937). Ahir va fer deu anys de l’inici d’aquesta secció de l’ARA. És una iniciativa tributària en part dels criteris antologistes del doctor Miquel i Vergés. Va ser catedràtic a l’exili de Mèxic i pioner a Catalunya de la periodística dels autors i dels gèneres. Des del 3 de setembre del 2012 ja s’han publicat en aquest espai 3.362 peces històriques triades amb matisos de vinculació implícita i comparada amb l’actualitat o amb aniversaris o commemoracions. W.E. Williams, en la seva antologia d’assagistes i articulistes anglesos editada el 1942, argumentava que no importa tant el valor estètic del text triat com el valor de testimoni d’un temps passat vist per autors de tot el ventall ideològic. Així es fa aquí. Triar és opinar, deia Carles Riba. Però opinar no significa compartir necessàriament pensament, paraules i posicions dels autors inclosos en una antologia.
La nostra premsa del vuit-cents ens permet d’apreciar l’evolució dels ideals catalanistes, els èxits i els fracassos de l’actuació política, el desplegament de la nostra literatura, les successives etapes del perfeccionament lingüístic. I és alhora, per a tots aquests aspectes del desvetllament de la catalanitat, l’agent estimulador d’iniciatives i el principal instrument de propaganda. [...] Amb molta de raó s’ha escrit que la premsa, amb la constància i la rapidesa de la seva acció, fou el mitjà més poderós que utilitzà el catalanisme per a generalitzar entre el nostre poble l’ús escrit de la llengua catalana. Per a molts catalans fou, com deia Joan Torrendell el 1908, “l’única escola, l’únic llibre, l’únic mestre que els ensenyà a escriure amb correcció en el propi idioma”. [...] El record de la grandesa passada feu néixer en les publicacions catalanes de mitjans del segle XIX els primers clams patriòtics, els quals de bell antuvi solien ésser més de condolença que no d’esperança. Quan a l’ideal literari s’uní el propòsit d’actuació política, es produïren les primeres mostres d’inconformisme, que ja eren indicis de les aspiracions restauradores. [...] En aquesta antologia hem procurat d’assenyalar, especialment, el procés dels ideals patriòtics, l’evolució de les tendències literàries, i la progressiva depuració lingüística, a través de la premsa catalana del vuit-cents. Per això, ultra les publicacions periòdiques exclusivament redactades en català més remarcables en aquests diversos aspectes de la Renaixença, s’hi troba representat algun periòdic bilingüe. [...] Per a la transcripció dels textos hem seguit el sistema habitual de la col·lecció Antologia d’Editorial Barcino, el qual comporta l’absolut respecte al lèxic, la sintaxi i la morfologia dels originals, i l’adaptació de l’ortografia a les normes vigents en l’actualitat, les de l’Institut d’Estudis Catalans. [...]
