L’antiracisme cal que comenci a casa, no es pot reduir a les xarxes socials

Activista racialitzatLes persones i els col·lectius racialitzats ens veiem obligats a denunciar la hipocresia imperant que estem vivint aquests dies. El mateix passa amb les companyes feministes que veuen com casos com el de La Manada conclouen amb molta impunitat. Mentrestant, les administracions (locals, autonòmiques i estatals) es declaren feministes i fins i tot ja tenim un ‘Ministerio de Igualdad’.

Veient l’onada de solidaritat i empatia cap a la població afroamericana, volem recordar que a l’estat espanyol hi ha racisme institucional, econòmic, social i cultural. No podem oblidar que el company Alpha Pam va ser víctima, a més d’una negligència, d’una normativa discriminatòria que li va negar l’accés al sistema sanitari i a un tractament mèdic, fet que li va causar la mort per tuberculosi (Mallorca 2013). Un clar exemple del racisme polític institucionalitzat i, en darrera instància, social que també genera morts o assassinats per qüestió d’origen.

Uns altres exemples de racisme institucional i d’abús de les forces repressives de l’Estat i que poden semblar que es van produir als Estats Units però van ser a l’estat espanyol són l’assassinat a mans de la policia del manter Mame Mbaye a Madrid o la mort de 15 immigrants a la platja de Tarajal (Melilla) sota responsabilitat de la Guàrdia Civil, tot legitimat per lleis com les d’estrangeria, que clarament posen el focus en la condició migratòria (sempre procedents de països empobrits) d’aquestes persones i no en la seva condició humana, la qual cosa posa en relleu el caràcter racista d’aquestes lleis i la vulneració dels drets humans que provoquen. En els dos casos, la injustícia espanyola va arxivar els casos i va responsabilitzar les mateixes víctimes dels seus assassinats, o de la seva pobresa.

Un darrer exemple i enmig de la campanya de BlackLivesMatter a escala mundial el tenim a Lleida, on als temporers, per poder exercir les seves 10 o 12 hores de feina al camp, els ha estat impossible trobar allotjament, ni tan sols pagant per avançat els quatre mesos de la temporada d’explotació. Si això no és racisme, que algú m’ho expliqui. Tot i tenir assegurats quatre mesos de lloguer i per avançat, els hotelers de Lleida s’han negat que els temporers es puguin allotjar als seus establiments i a la vegada ploren perquè no estan tenint ingressos a causa de la covid-19. Podríem dir que senzillament és surrealista, però és clarament racisme.

En definitiva, el que he volgut denunciar en aquestes línies com a persona racialitzada és que a casa nostra igual que als EUA i a altres parts del món tenim racisme i assassinats racistes. I que no només hem de sortir pel que passa a l’altra punta del planeta, també ho hem de fer pel que passa cada dia als nostres carrers, a les nostres places, barris i ciutats.

Hem vist que els drets civils pels quals Malcolm X, Martin Luther King i molts altres van ser assassinats fa més de 50 anys, encara no els hem assolit com a societat i és un deute que romandrà fins que ho canviem, fins que no hi hagi cap persona il·legal, com diu el Sindicat de Manters de Catalunya, fins que cap persona sigui jutjada per la seva identitat cultural o el color de pell com hem patit i patim les persones racialitzades.

Sense justícia no hi ha pau, va dir tantes vegades Malcolm X en les seves compareixences.