Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsArticle de Carles Soldevila (Barcelona, 1892-1967) que va aparèixer tal dia com ahir en el diari La Publicitat (8-III-1923). Durant disset anys Carles Soldevila va publicar una columna diària de to amable, lleument irònic, elegant, a la manera de la crònica mundana francesa. Aquesta peça és una mostra de com tractava temes que podien incomodar els seus lectors. No va ser fins arribada la República que les malalties venèries van motivar campanyes preventives, intensificades en els anys de la guerra amb cartells com el que va difondre la Generalitat de Catalunya.
Va haver-hi un temps que certes malalties no eren anomenades per llur nom. Els infants que passejaven per la Rambla preguntaven tot sovint a llurs pares, assenyalant l’anunci d’una clínica: “¿Quines malalties són aquestes que s’anomenen malalties secretes?” Els pares sortien del compromís de la manera que podien. El progressiu desvergonyiment dels costums ha portat la desaparició de les “malalties secretes”. Fa una colla d’anys que cada malaltia té el seu nom, un nom que surt en els rètols lluminosos, en els anuncis dels diaris i en tota mena de propagandes. En aquest punt confessem que el costum modern és millor que l’antic. Suggeria més malicies i desvetllava més inquietuds l’adjectiu “secret” unit al substantiu “malaltia”, que no el nom tècnic, que al capdavall no revela res que pugui trasbalsar les consciències innocents. Adés s’ha avançat un altre pas en aquest camí. Ja no és qüestió d’al·ludir directament les malalties venèries, sinó de combatre-les obertament, en un règim de plena publicitat. Ànimes coratjoses han començat de donar l’exemple. La reina Elisabet, ajudada pel cardenal Mercier i per tots els bisbes de Bèlgica, ha constituït una Lliga internacional contra el terrible flagell. La direcció ha estat confiada al doctor Bayet, qui en un saló parisenc, en presència d’un públic aristocràtic, descabdellà una conferència sobre l’avariosi. La Unió Internacional, fundada per Bélgica, no tracta de guarir la malaltia, sinó de privar-ne la propagació, mitjançant un sistema de mesures profilàctiques. ¿No podria fer-se alguna cosa en aquest estil a Catalunya? El mal, voracíssim a tot arreu, aquí compta amb la formidable cooperació de les institucions espanyoles, capaces elles soles de malmetre un continent. Parlem molt dc la singular reglamentació del joc, que solen patrocinar certs governadors civils; però ¿voleu dir que no caldria parlar amb més vehemencia encara de llurs curiosos sistemes d’higiene i profilaxi?.
