OPINIÓ
Opinió 26/11/2020

Tot anirà pffff

i
Joan Cabot
2 min

PeriodistaNo només no hi ha temps que no torn, és que tota la nostra història i el nostre present no són més que variacions de la mateixa melodia. Sí, ara tenim mòbils i patinets elèctrics, però això només significa que ara podem fer els mateixos dois de sempre a més velocitat. En essència estam on estàvem. I on estam és, més o manco, on estarem.

El futur serà mediocre o no serà.

De la mateixa manera que és fàcil distingir entre una teoria conspirativa i una conspiració real perquè a la primera sempre hi manca algun rastre del factor més humà de tots (la incompetència: si ningú la caga en algun punt del procés, la història és falsa, això és així), és fàcil destriar els pronòstics realistes dels sentimentals: com més ordinaris i avorrits, més probabilitat d'encert.

Però ningú fa carrera sent prudent i dient que tot anirà regular, que hi haurà una crisi però que podria ser pitjor, que quan ens recuperem no ho farem tots i que ho farem a costa d'algú altre com sempre, que hi haurà gent que morirà i gent que parirà i nous avanços tecnològics que ens meravellaran i ens faran enyorar els temps en què no existien. Hi haurà bones raons per riure i moltes raons per plorar, molta cabronada i alguna heroïcitat, però, si ho penses bé, tot això són bones notícies: cert que cap victòria és absoluta, però tampoc cap derrota és total (menys la mort, clar). Només s'ha de tenir prou paciència: tard o d'hora la vida s'empata a ella mateixa.

I si algun dia el món s'acabés de bon de veres, no seria avisant: no hi hauria àngels tocant les trompetes ni cercles de foc en el cel. El més probable és que la fi ens aplegui de compres o mirant el futbol al bar, fent com si no passés res, perquè ja estan prou malament les coses com per negar-nos un caprici. L'esclat definitiu ens agafarà fent anar, sent resilients, que és el que feim sempre.

L'apocalipsi serà més bufa que pet. I és probable que també sigui lent. I avorrit, avorridíssim, pesat fins que diguem basta. No espereu res d’espectacular: serà una cosa tirant a normaleta i corrent, un Harmagedon bastant regular.

En tot cas, és possible que encara falti per al Gran Dia, així que ja ens podem anar acostumant a la grisor, a les victòries minses i les tristes desgràcies d'un dia a dia esforçat que no ret, a l'ordinariesa dels triomfs i la vulgaritat de les derrotes, que per cada moment de joia sublim haguem de suportar bufetades i més bufetades, i que cada cop que siguem optimistes acabem sentint-nos com a purs idiotes i que si ens posam en el pitjor la vida sempre ens demostri finalment que tampoc n'hi havia per tant.

No, no anirà tot bé. Tot anirà i ja n'hi ha prou.

Així serà el nostre futur: insuficient però passable. Un poc com tots nosaltres. Així que no et flipis, però tampoc cal que et passis el dia gemegant. Si ho penses bé, si la nostra decadència és això, tampoc està tan malament.

stats