OPINIÓ

Tot anirà bé

A Amors ridículs, Milan Kundera diu que la persona “travessa el present amb els ulls embenats. Només pot intuir i endevinar el que de veritat està vivint”. Diré que, a més dels ulls embenats, el present sempre ens supera a causa de la nostra pròpia inseguretat. Pretenem controlar-ho tot fins a tal punt que ja ens creiem invencibles. Deu ser per culpa de les grans produccions cinematogràfiques de Hollywood o perquè ja no distingim on és la realitat i on comença la mentida?

La confiança és el motor més potent que pot generar seguretat en els moments durs. Malgrat la ceguesa i la inseguretat tendim a confiar, malgrat la desconfiança tendim a aferrar-nos a la il·lusió de confiar, però tot s'esfondra quan reconeixem que alguna cosa que contàvem era pura fantasia per no dir mentida. Així va ser la història del comitè d'experts, que, com ja sabem tots, va resultar ser un comitè fantasma. En plena desorientació ens van mentir i nosaltres, malgrat estar desorientats, ens aferràvem a la il·lusió!

Vull puntualitzar que no em fixo en els colors polítics de ningú, fa temps que tinc la certesa que el que caracteritza la nostra era és l'absència de qualsevol ideologia. Des que els estats, en tot el planeta, es van convertir en empreses multinacionals, les ideologies es van eclipsar i els ciutadans i ciutadanes ens hem convertit en mà d'obra, la nostra joventut està cotitzada i la nostra vellesa serà la nostra perdició.

Així que, quan la confusió regna, és legítim que la gent dubti d’enviar els seus fills i filles a l'escola. Perquè no podem continuar improvisant la vida, sobretot quan estem acorralats per una cosa invisible que ens està destruint des del punt de vista anímic i econòmic sense oblidar el físic. A més, la confiança s'infringeix amb les mentides, encara que sigui una, i quan una autoritat científica, per molt bé que faci el seu treball, delega en els ‘influencers’ la responsabilitat de sensibilitzar la gent sobre les mesures de seguretat és que està declarant que l'Estat és incapaç de dur a terme la seva responsabilitat cap als seus ciutadans i ciutadanes.

Per tant, els pares i mares tenen tot el dret del món a tenir inquietud per la salut dels seus fills i filles perquè no són les persones irresponsables que se saltaven les normes, organitzaven festes, protestaven contra les mascaretes, carregaven amb la seva irresponsabilitat un personal sanitari que, des de fa mesos, està en primera línia de lluita contra el virus que l'estupidesa d'alguns continua propagant.

Però, tot i la desconfiança que va generar la falta de transparència i la desil·lusió, encara està a les nostres mans ser generosos cap a les altres persones, creant una cadena de solidaritat aplicant les tres mesures senzilles, gens costoses i eficaces: mascareta, distància i mans netes. I el futur es protegirà a si mateix perquè moltes mans innocents ens van pintar infinits arcs de Sant Martí i ens van deixar gravada en la memòria una gran lliçó de generositat humana: que “Tot anirà bé” i així serà.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF