Opinió 13/06/2022

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Mallorquins que no han vist mai una lesbiana o fer-se respectar'

"El problema no és que no trobis les paraules, sinó que no has trobat les idees perquè les tens ancorades en clixés que expliquen com veus tu el lloc on vius (i pel qual no has tingut l’interès d’aprendre ni una paraula en la seva llengua)"

3 min

M’han sentit a dir aquí que no hi ha societat que no pugui tirar endavant sense autoestima i que, entre moltes altres coses, un estat propi és una font d’autoestima col·lectiva perquè converteix en normal als ulls del món la cultura i els símbols que tu t’estimes i et defineixen.

Però el primer pas per guanyar autoestima és fer-se respectar. I per això avui els parlo de Kristin Hansen, fundadora d'Ella Global Community, una organització internacional que afirma que “lluita per la visibilitat i l’empoderament de les dones queer i persones no binàries a través del poder de la comunitat i la innovació”.

La senyora Hansen era desconeguda pel gran públic fins que aquest divendres va presentar la primera setmana de l’Orgull de l’Ajuntament de Palma, que començarà aquest dissabte. I ho va fer amb aquestes paraules:

"Per què la visibilitat és tan important? Perquè ensenyem que existim. Que visibilitzem també, que no vindrà només gent del col·lectiu, vindran famílies, gent del camp, que no han vist mai potser una lesbiana . I diran: mira, una lesbiana és com una persona qualsevol. I és important, perquè Palma és oberta. I vas 15 km dins l'illa i hi ha una altra mentalitat potser. Així que és una gran oportunitat per transformar la societat mallorquina i nacional"

Això va ser divendres. L’escàndol has estat tan gran que dissabte mateix Hansen es va disculpar ; això sí, per escrit i a través d’un comunicat facilitat per l’Ajuntament de Palma on diu que lamenta profundament no haver sigut capaç de fer-se entendre com desitjava i que hauria hagut de triar millor les seves paraules.

Però la veritat és que aquesta senyora parla molt convençuda del que diu. Això que diu que així que vas a la part forana hi ha persones que no han vist mai una lesbiana, com si fora de Palma la gent visqués en el segle XVIII, només li cap al cap d’algú que és víctima de prejudicis molt antics. Això de “la gente del campo” com a sinònim d'endarrerit socialment o culturalment ja fa temps que està superat i el problema no és que no trobis les paraules, sinó que no has trobat les idees perquè les tens ancorades en clixés que expliquen com veus tu el lloc on vius (i pel qual no has tingut l’interès d’aprendre ni una paraula en la seva llengua).

Però encara hi ha més:

"El turista LGTB gasta més que el turista regular. Està comprovat que anualment gasten uns 180 bilions de dòlars i és un turisme interessant, culte, agradable. I el que busca el nostre turista és seguretat. Vol viatjar sense por i vol sentir-se acceptat. I per a Mallorca és una opció i una oportunitat ser aquesta ciutat cosmopolita que volem ser"

Home, això de dir als mallorquins que aquesta festa de l'Orgull servirà per convertir-los en una illa moderna i cosmopolita és de traca. Mallorca, i les Balears, fa seixanta anys que és una destinació turística internacional de primer nivell. L’any abans de la pandèmia, les Balears van rebre vora 17 milions de turistes. I aquest turisme massiu pot haver creat totes les disfuncions que es vulgui, però no hi ha societat que no sigui permeable als canvis culturals que significa rebre tanta gent de tot el món. Si Mallorca no és cosmopolita ja podem plegar.

Estem davant d’aquella comunicació pública que de tan positiva que es vol presentar acaba semblant redemptora. Al final semblaria que fins que no ha vingut la senyora Hansen, Mallorca no només no era cosmopolita sinó que no hi havia ningú que representés i defensés el col·lectius LGTBI. És per això que parlo de la necessitat de fer-se respectar.

I parlo de fer-se respectar en àmbits ben diferents. Mirin aquesta informació de Xavier Grau del Cerro a les pàgines d’Economia:

Les empreses d’energia renovables eviten la Generalitat i tramiten permisos a Madrid. Fan el truc d’unir diversos parcs en un sol projecte perquè així se superin els megawatts necessaris que calen perquè les llicències les hagi de donar el govern de l’Estat i no el govern autonòmic. I per què ho fan? Diu un consultor que a Catalunya els permisos van molt lents perquè hi ha “por a prendre decisions impopulars que deriven en la renúncia de les pròpies competències”.

I així, a Catalunya portem un important endarreriment en generació d’energies renovables. Exercir el poder, fins i tot quan té costos, això també és fer-se respectar.

stats