L’anacronisme dels indults ‘religiosos’ per Setmana Santa

Sis persones que havien estat condemnades per tràfic de drogues, estafa o robatori han estat indultades després de demanar-ho confraries de Setmana Santa de Saragossa, Oviedo, Màlaga, Granada i Sevilla. Aquesta anacrònica tradició, que es remunta al segle XVIII, s’ha mantingut camuflada fins avui. En teoria no hi ha un tracte de favor, ja que, segons la llei, qualsevol persona pot demanar que indultin un condemnat amb sentència ferma.

La concessió d’aquesta mesura, que atorga el rei a proposta del ministeri de Justícia, és menys excepcional del que podria semblar -per a desesperació de molts juristes-, però el cert és que les peticions que provenen d’organitzacions catòliques tenen més èxit que les de la resta de mortals. El 2014, per exemple, de les 7.872 peticions d’indult que hi va haver se’n van concedir 72, és a dir, un 0,9%. Per contra, si ens fixem només en les que van demanar aquell any les entitats religioses per Setmana Santa, de les 28 peticions se’n van concedir 16, un 68%. És a dir, un 22% del total d’indults d’aquell any els van aconseguir les confraries.

Espanya és un estat aconfessional sobre el paper, però en el fons manté un profund lligam amb l’Església catòlica que trenca la neutralitat confessional de l’Estat i vincula el dret a una tradició religiosa que, a més, és totalment anacrònica i difícil d’entendre en ple segle XXI. Algunes confraries, a sobre, demanen als indultats que purguin els pecats desfilant amb ells a les processons, una pràctica que en cap cas pot substituir la pena civil.

Sembla clar que amb el tema dels indults hi ha el que algun jurista considera un “forat negre”. José María Aznar el 2000 va marcar un rècord amb 1.744 indults, és el president que més n’ha concedit. Segons la Fundació Civio, en els seus vuit anys de govern va indultar 6.132 persones, dues al dia, i l’excés del 2000 el va justificar perquè era un any jubilar i va dir que el Papa l’hi havia demanat. És escandalós que sigui precisament el partit d’Aznar i els que se’n senten hereus, com Ciutadans o la ultradreta d’Abascal, els que ara s’esquincin les vestidures per l’existència de la figura de l’indult que, diuen, burla la justícia. 141 dels indultats per Aznar, segons Civio, eren condemnats per corrupció, i llavors no se les van esquinçar. Ara, quan el judici als presos polítics catalans encara està en marxa, fan campanya i actes dient “No als indults, sí a la justícia”. La figura de l’indult és discutida per molts juristes, sobretot quan s’atorga per motius de tradicionalisme religiós, però el que és hipòcrita és negar-los només a uns i aplaudir els excessos dels propis.

EDICIÓ PAPER 25/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF